com ser un mateix?

Avui a psicologia se'ns ha plantejat aquesta pregunta i nosaltres encara amb més valentia n'hem plantejat d'altres, tot això ha servit per fer-me pensar. Quantes persones saben com son elles mateixes? Realment sabem com és cadascú? Ens coneixem tant com per definir-nos nosaltres mateixos? Perquè hi ha gent que no s'accepta tal com és? Etc. Un regitzell de qüestions que em passaven pel cap.

Bé no tot és psicologia, la vida és molt més! per això volia seguir amb la meva linea artística, un poema que vaig fer un dia mentre cagava (què extrany).

presoner interior

Les cadenes el tenien pres,
el cabell li havien tallat
i tot havia perdut pes.

L’aurèola que produïa
s’havia esvaït, no feia por.
Estava sol mentre plovia.

La ràbia interior
li va sortir amb un crit
que va sentir tot lo món.

fast post

Aprofito aquestes horetes de lleure dels dilluns ( 3 horazas, flipaa) per fer un dels meus post ràpids sobre coses variades.

1. http://www.pajametro.co.cc/ no és que no m'agradi el frikitest però de tant en tant està bé canviar de tema.. em sembla que el nom de la pàgina ho diu tot. Després podem contrastar resultats, a veure qui és el que se la maxaca més.

2.Proposta de post: proposo desenvolupar un estudi semiantropòlogic sobre que provoca que la gent (majoritariament els homs)..(definitivament, només els homes) es tiri quatre hores al vàter per fer les seves necessitats. Jo he pensat en la relaxació dels "músculs anals" o la olor d'un mateix que provoca una sensació d'extasis, el debat està servit.

3.Una foto feta farà dues hores a la classe de Geo, es titula : "les coses pel seu nom".

4. Sobre la história que haviem proposat vull dir que he trobat un ordre: de més gran a més petit. El més gran que començi a escriure sobre allò que més desitgi.

5. De moment porto un post una mica marrano i poc substancial però que hi farem. Per compensar-ho poso un video d'una nena de 3 anys explicant la pel·lícula de Star Wars, una mica insultant però està bé, molt mona ella.

Influències

Avui voldria comentar sobre un article d'opinió interessant que he llegit a la Vanguardia.
Tracta sobre el poder que té, en aquest cas en el sector financer, la premsa. No en va ja des de la Revolució Francesa la premsa es va guanyar el sobrenom de "quart poder". Igual que en les situacions de previsió dels moviments de mercats borsari i de divises aquest poder influeix, ens ho trobem cada dia en coses de la vida quotidiana, en política.

No fa gaire foren celebrades les eleccions i en una de les entrevistes anteriors als comicis al nostre reelecte president Zapatero parlant amb Iñaki Gabilondo se li va escapar quelcom així com "Necesitamos tensión". Al que es referia és que si els votants del PSOE que veiessin clara la victòria molt probablement no anirien a dipositar el seu vot propiciant així l’anhelada pel PP alta abstenció. Al dia següent sortien publicades diverses enquestes d’intenció de vot en les quals s’indicava un empat tècnic entre els dos partits majoritaris. Potser el prestigi de les empreses responsables de les enquestes quedés en entredit però pel que hem pogut veure l’estratègia de Zapatero no era errònia. I també com demostra tot això la influència que té la premsa, i la importància que se li dona.
I com un altre exemple es podria posar la prohibició per llei de publicar enquestes als diaris a menys d'una setmana i iniciatives com la de El Periódico de publicar-les a la pàgina web de El Periòdic d'Andorra (la seva sucursal al país dels Pirineus)

P.D.: També és interessant la presència com col·laboradora habitual de Berta Cusó, Universitària “El diario semanal de la mejor nota de selectividad de Catalunya” . Una noia que l’any passat va treure un 9.69 a selectivitat i que en els seus articles és capaç de fer una petita dissertació sobre la contingència dels éssers, justificar-se amb una cita de Friedrich Nietszche o utilitzar expressions com “Panta Rei” (tot flueix, canvia). Caldria indicar que un 50% dels autors d’aquest blog sentim certa animadversió cap a aquest personatge.

P. D. 2 (22:06): No oblideu avançar una hora els vostres rellotges aquesta nit... tot per a que vinguin dies més aprofitables.

Oblivion Mod

Davant dels meus esforços per arribar a ser "master freaky", he creat un mod de l'Oblivion on hi ha l'imatge que apareix a continuació, diguem que l'arma l'he creat tot jo, de fet he anat usurpant una miqueta de tot arreu.-.-. com podeu veure hi han algunes errades... entre elles portar-la amb una mà... sempre que opineu que sigui maco portar una espasa invisible i un altre a l'esquena¬¬.
http://xs.to/xs.php?h=xs125&d=08134&f=espada964.gif no m'ha sortit bé posar l'imatge...
Aquí us deixo un enllaç per descargar-vos-el ja que hi ha persones incredules les quals no diré el nom ja que quda lleig... (Jordi P.C.)

http://www.megaupload.com/?d=BZPTFAKF

i aquí un regal A ser possible no comenteu el que hi ha ja que com veure és molt bó i esplicar-ho trenca la gràcia.

us ha passat mai k la p.d. moli més k la part superior?

Doncs no creieu pas que és una agenda de concerts.. és més aviat els concerts i festivals destacables i als quals estaria bé asistir si bé ja sé que en molts això no serà pas posible.

THE KILLS---Sala Apolo---DIJOUS 10 DE ABRIL A LES 20:45 h---22€ > gran garage electronic rock, "¿fumará Alison? ¿No fumará? ¿Usarán el Moog y la caja de ritmos? Seguro que pasa de todo... y todo bueno."

VIÑA ROCK---26, 27, 28 JUNY---70€ > festival "arte-nativo".

LA EXCEPCIÓN con la peñita `Al Compás´ Gira 2008---Lleida, cotton club---18€

MUCHACHITO BOMBO INFIERNO--- 29 Marzo Sala El Clap (22:00h.) MATARÓ - Barcelona (aquest divendres...)--- entrada anticipada: 15€.

THE HIVES---Sala Apolo---DILLUNS 7 DE ABRIL A LES 21:00 h.---Anticipada: 25 € > Tick, tick, tick, tick, tick, tick, tick, boom

feu les vostres aportacions siusplau.

pd: he tingut una de les meves genials ocurrències tal com obrir aquest blogXD, es tracta de començar una història, relat, narració sobre qualsevol cosa (p.ex. el dia en la vida d'algú en concret) i després que el seguent segueixi escrivint continuant la història. En el cas que ho fessim hauriem d'establir un ordre de continuitat per tal de no crear històries paral·leles... ho inclús, sent tant enrebessats com podem arribar a ser, podriem elegir un tema fent cadascu la seva versió i després fer una blog-enquesta per veure quina és millor. Ostres! i de la guanyadora fins hi tot podriem tornar a fer una altra continuació i tornar a ser escollida la millor i aixi anar fent fins la fi del temps. Comenteu sobre la idea.

No ens desanimem!!!

Venen els simulacres, això comporta un xic de nerviosisme, quina millor manera de fer desapareixer aquest nerviosisme sinó amb música!
La música és un element que moldeja el nostre estat d'ànim, per això he decidit postejar i posar unes quantes partitures (només per armònica) així quan estigueu tensos, nerviosos, melancòlics, alcohòlics o enamorats, tan se val, pugueu tocar una mica de música. Ho sé, no tots sabeu tocar l'armònica, però tots podeu aprendre a tocar-la. NO HI HA EXCUSAS!!
(Les partitures estan només en forma de nobres, no amb notes, no suposa un problema si sabeu com sona la cançó).

Starwars --> -2 -2 -2 4 6 -5 5 -4 7 6 -5 5 -4 7 -6 -5 5 -5 -4 -2 -2

Mario--> -7 -7 -7 6 -7 -8 5 6 -4 -3 5 -5 -5 5 -4 -7 -8 8 7 -8 -7 6 -6 5 6 -4 -3 5 -5 -5 5 -4 -7 -8 8 7 -8 -7 6 -6 5 -8 -8 7 -6 -7 -4 5 6 5 6 -6 -8 -8 7 -6 -7 9 9 9 -8 -8 7 -6 -7 -4 5 6 5 6 -6 -7 -6 6 6 6 6 6 -6 -7 6 5 -4 6 6 6 6 -6 -7 6 6 6 6 -6 -7 6 5 -4 -7 -7 -7 6 -7 -8 5

Love Me Do - Los Beatles - C -
A) (5) 5 (4) 3 3 3 3
B) (5) (5) (5) 5 5 5 (4) 3 3 3 3
C) (5) 5 (4) 3 3 3 3
D) (5) (5) (5) 5 5 5 (4) 3 3 3 3
E) (2) (3) 4 (3) (3) (3) (3) (3)
F) (2) (3) 4 (3) (3) (3) (3) (3)

Si en voleu més, me'n podeu demanar.

Balanç

Avui acaba la Setmana Santa (només en sis comunitats autònomes) i no és mal dia per fer un balanç del que han estat aquests deu dies de suposat descans. Suposat perquè l’activitat bàsica durant aquest temps ha estat la de la foto:

Com es pot veure:

Ø Una habitació fosca, llum artificial

Ø Una ploma

Ø Fulls per escriure

Ø Té

Ø I hi hauria d’haver algun llibre però...

Una imatge típica d’època d’exàmens però en aquest cas situada en un període de vacances, un xic paradoxal tot plegat. Dir, que la setmana bàsicament ha consistit en això, en preparar els simulacres que, ja demà, ens trauran una mica els ànims que s’hagin pogut adquirir durant els descans que cadascú hagi tingut. Caldria fer una altre consideració, i és que el té com bé marca l’estereotip britànic és millor prendre’l en societat, però que hi farem...

També la Setmana Santa pot ser útil per les següents coses:

Ø Passar uns dies fora, els que tinguin aquesta sort.

Ø Avorrir-se

Ø Recordar v/bells temps

Ø Llegir

Ø Activitats vàries, que cadascú hi col·loqui la que més convingui

Jo, seguint el meu propi consell [coherència abans de tot amb un mateix, ¿no?] he llegit força, completant així la lectura de La Plaça de Diamant (català), The Catcher in the Rye (anglès), L’Alquimista (rus) i avançat bastant en la lectura de Mestre i Margarida (en rus, també). Quins més, quins menys, tots són bons llibres però el que més m’està agradant és l’últim, potser perquè mai havia llegit res semblant. Voldria seleccionar un fragment que he tornat a rellegir aquestes vacances i que crec que és digne de menció. És “El Diable. Visió d’Ivan Fedororovitx”, del llibre Els Germans Karamàzov, és un fragment estrany, interessant, sorprenent, encara que un xic llarg.

També he tingut temps de plantejar-me dues qüestions trivials però que m’han vingut al cap:

Ø Perquè molts cops actuem només obligats per les circumstàncies?

Ø Perquè en el moment menys oportú podem relacionar molts conceptes amb un de sol i quan ens és més necessari (ex: examen de filosofia) molts cops acaba per sortir un xurro?

Dos qüestions de lo més trivial però que se m’han aparegut...

Espero que hagueu passat unes bones vacances i que no us suposi un gran trauma tornar al col·legi..!

“Welcome to reality, be ready for the pain
Welcome to reality, will it be in vain
Welcome to reality,
Nothing much has changed since you were gone

Have a nice day.
Dream Sequencer system offline.

Emotions
I remember...” [Ayreon – Day Twenty, Confrontation]

l'horitzó cada dia més aprop

senyores i senyors, comença una nova etapa, nous reptes, nous simulacres i, sobretot, nou blog!!! un dia, un senyor molt sabi em va explicar que l'utopia no és res més que el nostre horitzó, l'objectiu dels nostres passo per arribar a ser millors, a tenir una societat millor. És veritat, però, que cada cop que anem avançant, l'horitzó es va allunyant, tant mateix cada cop que anem caminant cap a l'horitzó també anem avança.
Després d'aquesta introducció, dir-vos a tots que aquest blog estar ple d'esperança (no Aguirre) no sé si és una casualitat, comença la primavera, una nova estació, les plantes reneixen i qui sap, si altres coses també.
Per finalitza posaré un poema que queda com l'anell al dit.

un sentiment feliç
em crema per dintre,
un futur prometedor allà endins.

La flama ha tornat,
com un fènix,
de l’obscuritat hem ressuscitat.

Ara ja podem somiar,
sense lligams,
a tu i a mi,
ara ens tocar volar!

relats nòrdics

Després de mil peripècies aconsegueixo per fi publicar aquest post i no us enganyo si us dic que porto des del dijous passat (dia en que encara estava a Amsterdam) intentant postejar-lo. Aquest post tracta de manera totalment inconexa diferents impresions sobre el viatge.

El vent a la cara, el fred al cos, la gelor en l'aire, la pluja intermitent fent anelles en l'aigua del canal, el sol que s'entreveu, ara si ara no, entre núvols grisos evocant en l'ambient una llum suau, una escalfor reconfortant que asseca per moments els fluids gèlids que surten de les fosses nasals en un constant davallar.

Un cop a la setmana un cotxe cau a un canal d'Amsterdam.

L'eina assassina definitiva contra els turistes silenciosa i letal t'avisarà dos segons abans del cop amb un ring amb un acabat sec, el temps just per girar-te i veure com se't tira sobre. No he estat víctima encara del seu anar i venir, el que si se és que està allà fora i es conta per milers, li diuen bicicleta i si en veieu una i aconseguiu esquivar-la estigueu a la guait perquè cacen en grup i estaran sempre vigilant que, embadalit potser per la teva condició de turista o per una holandesa, creuis sense mirar. A Amsterdam no necessiten carteristes per fer la vida
impossible als turistes, a Amsterdam tenen les bicicletes.

S'ha tornat una rutina el treure's guants, gorra i altres vestidures amb finalitats d'abric al entrar i sortir dels llocs.

La gent camina recte, tenen clar allà on van i saben molt bé el que han de fer, així doncs no miraran pel bé d'un turista que pretén passejar, contemplar, admirar. No els culpo, tampoc jo tinc compassió quan, passejant per la rambla, m’entretinc envestint "gambes" "giris" "italians cridaners" "gabachos" etc...

Gran decepció al museu Van Gogh. Decepció i sensació de vergonya per haver de suportar els crits de col·lectius d’energúmens de procedència hispana, i és que ahir dimarts es va formar al museu Van Gogh una acumulació del que alguns considerarien cultura “ehpanyola” en estat pur.

Post inaugural

Després de certs i importants problemes amb l'anetrior blog per acord no del tot unànime, de moment, hem decidit crear un nou blog amb les mateixes característiques de l'anterior. És a dir, els continguts freakys, pseudopsicològics, filosòfics, artístics i, en general, delirants, seguiran sent la base creativa del nostre traslladat blog.

Fins aquí el primer post inaugural. Esperem que aquest blog duri més i millor.