Sí | 2 (22%) |
No, però ho seràn | 2 (22%) |
No, mai ho seràn | 2 (22%) |
Sí x2 | 5 (55%) |
Abans de començar un cap de setmana d’allò més entretingut faig un post sobre els que jo considero que són dues de les novel·les gràfiques que més m’han marcat i que considero més que recomanables per un bon nivell de frikisme.
Spiegelman, Art: Maus
Una humil història que se situa en la segona guerra mundial, concretament en la vida de Vladek Spiegelman, un supervivent jueu dels camps de concentració nazis durant el conflicte i posteriorment. A través d’un dibuix, forma senzilla i sense gaire esforç spiegelman aconsegueix transmetre tanta o més emoció que una pel·lícula o un llibre i, sincerament, a mi m’ha provocat més empaita sobre el tema que qualsevol altre relat. El impacte que desperta amb un traçat brusc i aparentment descuidat genera en el fil narratiu una atmosfera de tensió i por, si bé també hi ha moments d’humor, amor... Un altre tret característic d’aquesta magnífica obra és presentar els personatges amb un rostre d'un o altre animal segons la seva procedència, ideologia o religió. També s’ha de dir que l’autor i dibuixant del còmic és el nét d’aquest supervivent i això aporta encara més proximitat i vivesa en la història. Per acabar és important dir que va guanyar el premi Pulitzer de l’any 1992 i el premi del Saló internacional del còmic de Barcelona 2002.
“El cert és que Maus és un llibre que no es pot deixar, ni tan sols per anar a dormir.”
“ I quan acabes Maus et sents infeliç d’haver abandonat aquest món màgic”.
Umberto Eco
Moore, Alan: Watchmen
DC Comics publica el 1986 Watchmen, una sèrie limitada de 12 números i el 1988 se li atorga un Premi Hugo, premi que es dóna als escriptors dels gèneres de ciència ficció i fantasia. Apareix l’any 2005 en la llista elaborada per la revista Time, 100 best novels, 1923 to the present.
L’acció es desenvolupa l’any 1985 amb la guerra freda com a escenari i la imminent guerra nuclear a punt de desencadenar-se. En aquest context i havent estat assassinat un conegut superheroi comença la història. A partir d’aquí es presenten uns superherois com a persones normals, amb conflictes ètics, totalment diferents entre ells, amb una psicologia complexa, que lluiten contra els seus fracassos i trastorns i que, a excepció de Dr.Manhattan, no disposen de poders extraordinaris. Si per alguna cosa destaca aquesta obra mestra és per la ruptura de l’heroi convencional, l’abundància de simbolisme i la metaficció, és a dir que et pots trobar perfectament un còmic dins del mateix còmic, publicacions periodístiques o fragments de llibres ficticis com si de la mateixa realitat es tractés. Com a curiositat dir que molts esdeveniments històrics reals (o alternatius) s’entrelliguen amb la novel·la i, per exemple, se'ns diu que en l'afer watergate en que el president Reagan va ser fortament criticat va ser en part resolt per la intervenció d'un dels protagonistes al assassinar (aquí es mostra en part la mentalitat d'alguns superherois) els dos periodistes que varen desvelar la noticia.
Cucs i res més que cucs. | 3 (42%) |
L'heden. | 0 (0%) |
Les mol·lècules del nostre cos es mouen per tota la terra formant altres ésser vius. | 3 (42%) |
L'ànima es trasllada a un altre cos, així fent una reencarnació d'ella mateixa. | 0 (0%) |
Una sala fosca on temps i espai es confonen | 4 (57%) |
