Excusa

Després d'haver acabat el "mode exàmens" i la temporada de desestrès amb la que ve acompanyada (per alguns més llarg que altres). Ara, ja tocaria tornar a actualitzar, a intentar que el blog fós el que va arribar a ser en certes temporades.
Tot i això, jo el que vinc a dir és que ara toca posar (almneys un servidor) el "mode vacances", que ve a ser: "tinc temps, coses a posar però em fa pal..." així que s'anirà actualitzant de tant en tant, no el deixarem tan abandonat com ha estat últimament, o això esperem.
Bé doncs, jo ja he fet el meu deure d'actualitzar amb una petita entrada, sense res interessant realment... i li passo el testimoni a un altre.

Gràcies als fidels de Rara-Auis i sentim les molèsties que hem causat (si algú durant aquest temps s'ha molestat a entrar tot il·lusionat pensant que hi hauria coses xules "de cultura general per..." i ha vist que no hem actulitzat)

Adéu estiu!

Avui per acabar els dies de vacances hem fet una ruta no gens lleugera per poder descansar i dormir tranquils. És la culminació de les vacances d’estiu per a molts, per a mi ha estat un bon final d’un bon estiu en el que m’ho he passat d'allò més bé.

Toca tornar a la realitat, posar els peus a terra, començar amb una altre rutina, amb nous ambients i amb noves persones, però sense deixar de recorda a aquelles bellisimes persones amb les que has passat durant tant de temps aquest estiu. Aquells amics que han fet que un estiu infernal es convertís en una màgica nit d’estiu sota la lluna, prenent la fresca i deixant passar el temps fins les altes hores de la matinada.

PD: Ara hi ha un projecte pendent (el famós inter-rail). El meu objectiu al proposar aquest viatge per l’any vinent era fer un viatge per algun lloc d’Europa i així trobar una excusa per trobar-nos durant l’any fent així que els fils de la relació no es trenquessin, després també havia proposat al viatge de mode a que fos un preludi de diferents viatges futurs (però això ja es veurà més endevant).

A més, anant junts enfortiríem relacions i la teranyina seria ja intrencable. Fins l’infinit i més enlla! Sé que encara continua sent massa aviat per parlar del tema, tot just acabem l’estiu 2008 i aquest ens està parlant de l’any vinent us estereu dient. Doncs Sí! perquè el vull fer i la primera cosa seria buscar els llocs on ens faria gràcia anar i qui seriem, dic això últim perquè veig a gent no gaire convençuda.

Desitjo un bon començament de carrera al 50 % dels autors (Ori i Eugeni) i a també a la Sandra, Moni, Clara, Diana i Cate (que no sé si comença demà).

l'horitzó cada dia més aprop

senyores i senyors, comença una nova etapa, nous reptes, nous simulacres i, sobretot, nou blog!!! un dia, un senyor molt sabi em va explicar que l'utopia no és res més que el nostre horitzó, l'objectiu dels nostres passo per arribar a ser millors, a tenir una societat millor. És veritat, però, que cada cop que anem avançant, l'horitzó es va allunyant, tant mateix cada cop que anem caminant cap a l'horitzó també anem avança.
Després d'aquesta introducció, dir-vos a tots que aquest blog estar ple d'esperança (no Aguirre) no sé si és una casualitat, comença la primavera, una nova estació, les plantes reneixen i qui sap, si altres coses també.
Per finalitza posaré un poema que queda com l'anell al dit.

un sentiment feliç
em crema per dintre,
un futur prometedor allà endins.

La flama ha tornat,
com un fènix,
de l’obscuritat hem ressuscitat.

Ara ja podem somiar,
sense lligams,
a tu i a mi,
ara ens tocar volar!