senyores i senyors, comença una nova etapa, nous reptes, nous simulacres i, sobretot, nou blog!!! un dia, un senyor molt sabi em va explicar que l'utopia no és res més que el nostre horitzó, l'objectiu dels nostres passo per arribar a ser millors, a tenir una societat millor. És veritat, però, que cada cop que anem avançant, l'horitzó es va allunyant, tant mateix cada cop que anem caminant cap a l'horitzó també anem avança.
Després d'aquesta introducció, dir-vos a tots que aquest blog estar ple d'esperança (no Aguirre) no sé si és una casualitat, comença la primavera, una nova estació, les plantes reneixen i qui sap, si altres coses també.
Per finalitza posaré un poema que queda com l'anell al dit.
un sentiment feliç
em crema per dintre,
un futur prometedor allà endins.
La flama ha tornat,
com un fènix,
de l’obscuritat hem ressuscitat.
Ara ja podem somiar,
sense lligams,
a tu i a mi,
ara ens tocar volar!
3 comentaris:
De nou el Ferran, l'únic que ha delatat la seva identitat fins ara, ens obsequia amb un post sobre el reneixer de les cendres, el retrobament amb un mateix i amb sentiments de feliçitat soterrats. M'alegro doncs ja que més d'una persona avui m'ha comentat el seu retrobament amb la felicitat i, encara que per mi tot segueix igual, sé que és quelcom contagiós i que tard o d'hora m'encomanaran.
L'acudit de l'Esperanza Aguirre... molt dolent i crec que a destemps XD...
Després sobre el fet de l'inici de la primavera veig com a fet més important l'avançament dels rellotges diumenge que ve, que d'alguna manera canviará la manera d'afrontar el dia...
I l'inici d'aquest blog el relaciono més amb el que és quasi bé el final de les vacances de Setmana Santa que, sincerament, m'ha servit per arribar a una situació propera al nirvana (o altrament dit, apatia :D)
Sens dubte, amb les teves il·luminants paraules m'han entrat ganes de fer-me un senyor blog!
Pots comptar que en breus qui sap si me'n faré un...
Publica un comentari a l'entrada