diumenge, 18 de juliol del 2010

"Neovampirisme"


A través de la novel·lística de terror del XIX, les últimes sèries televisives sobre vampirs i altres documents com ara el còmic, Noel treu l'entrellat del fenomen "Crepúsculo". Exposa amb claredat el subtext de la pel·lícula i com el rol que cada gènere representava en la tradició victoriana s'ha adaptat a la contemporaneïtat a través de la fàcil mutabilitat del gènere terrorífic i la seva reacció natural contra l'establishment.

los lectores victorianos de Drácula podían hallar generosas dosis de transgresión en la identificación del vampiro con una forma especialmente perversa de libertinaje, los guardianes de las esencias actuales se rasgan las vestiduras al pensar que sus hijas están siendo expuestas a una obra de propaganda a favor de la castidad.


Podeu llegir el post sencer a El Emperador de los Heraldos

dilluns, 12 de juliol del 2010

A hores d'ara, molts catalans se sentiran identificats amb el titular del New York Post sobre l'eliminació de la sel·lecció dels Estats Units.

dimecres, 7 de juliol del 2010

Rebirth de Mortal Kombat

un possible rellançament de Mortal Kombat. És només una "proposta" de pel·lícula, no és un tràiler ni res amb un futur segur, però mola.

dimarts, 6 de juliol del 2010

per què quan ballo no puc riure?

la resposta:

la publicitat higiènica

Tots (els homes) coneixem el meravellós "efecte axe". Aquesta campanya s'ha dedicat en cos i ànima a crear una imatge del seu producte com si es tractés d'un imant per atreure el sexe contrari. Més enllà de l'obvia falta d'efectivitat alhora de cortejar, és important tenir en compte que aquests anuncis, com la majoria, no es dirigeixen a al sexe masculí sinó al sexe "comprador". És a dir, mares i novies. Aquest fet es corrobora si tenim en compte els casos exclusius: l'home que compra Axe ho fa única i exclusivament perquè creu en una imatge formada a priori en la ment de la dona sobre "l'home que compra Axe". L'anunci, per tant, no atén directament al sexe masculí sinó que es justifica en l'enteniment de l'home un cop aquest l'ha vist projectat des del sexe femení. L'acte de compra, sigui per part de l'home o de la dona, no es produeix sense l'altre sexe.





D'altra banda tenim la publicitat de la marca Old Spice:










La marca Old Spice és més vella que el temps i, tanmateix, desconeguda per molta gent d'aquest país. Però això no ens importa, el que realment interessa destacar d'aquesta empresa dedicada a la enginyeria higiènica és el màrqueting descervellat que han creat per tal d'anunciar els seus productes.
La publicitat dedicada a anunciar Old Spice sap fer servir l'humor per riure's de tòpics presents en el dia a dia: en el primer vídeo veiem l'adrenalina i la testosterona de manera hiperbòlica, en el segon veiem una sèrie de llocs comuns desitjables per una dona (negre catxes, vaixell, diamants, imatge romàntica, i fàl·lica, del cavall) i per últim es ridiculitza la imatge de l'home triomfador. En tots ells es dóna la mateixa situació que en els anuncis d'Axe, però amb una variant: els anuncis de Old Spice no funcionen com un imant sinó com una reafirmació de la masculinitat. Old Spice no pretén vendre un miracle sinó una imatge d'home segur d'ell mateix. L'atracció del sexe contrari no s'utilitza com una eina de màrqueting sinó que apareix de manera implícita en la seguretat del subjecte a partir de la compra del producte.


però vaja, he olorat els sabó i desodorant Old Spice i et tomba de lo desagradable que és...

divendres, 25 de juny del 2010

Apple ataca als esquerrans

L'antena de l'Iphone 4G està situat en un punt que si l'agafes amb la mà esquerra la cobertura es perd XD



Ho sento Marcel i Ferran si en voleu un haure d'anar al zurdorium de Ned Fladenrs.




Actualització:







dimarts, 22 de juny del 2010

"pa-pa-pa-pa-paaaa-paaaa"

Benvinguts a, Cançons que vas ballar com si s'acabés el món als concerts de "Se atormenta una vecina" sense saber a quina sèrie televisiva pertanyien degut a la diferència generacional entre tu i el cantant.

Avui presentem: Hawaii Five-0



cap sèrie ha sabut mai caracteritzar els seus personatges d'una manera tan completa com ho va fer Hawai Five-0, revelant-nos els orígens dels personatges amb subtileses com aquesta












i fins aquí el programa.

dimecres, 16 de juny del 2010

Temporada linuxera (part 2)

Frases de Linus Torvalds
Aquest és l'home que va crear el "kernel" de linux.

“Mi nombre es Linus, y yo soy tu dios”

Dijkstra probablemente me odie (en kernel/sched.c)

Soy un idiota… al menos este bug me llevó unos 5 minutos para encontrarlo (en respuesta a un bug report)

¿Cómo debería saber si funciona? Para eso están los beta testers. Yo solo programo. (en un post)

Si quieres viajar por el mundo y que te inviten a hablar en numerosos lugares, escribe un sistema operativo basado en Unix

Realmente, no me estoy preocupando de destruir Microsoft. Eso será justamente un efecto colateral (en una entrevista en el New York Times)

Un número infinito de monos escribiendo en GNU emacs no podrían hacer nunca un buen programa (en alusión al Teorema de los infinitos monos)

El software libre es como el sexo, es mejor cuando es gratis

Todos sabemos que Linux es genial, hace bucles infinitos en 5 segundos

Otro es el hecho de que Linux tenga un nombre cool, ¿podría alguien explicarme porque debería de usar Linux sobre BSD? No. Es así. EL nombre cool, es así. Trabajamos muy duro en crear un nombre que puede llamar la atención a la mayoría de las personas, y realmente valió la pena: miles de personas están usando Linux para poder decir: “¿OS/2? Hah. Yo tengo Linux. Un nombre cool“. 386BSD cometío el fallo de poner en el nombre un montón de números y abreviaciones extrañas, y eso alejó a mucha gente porque sonaba demasiado técnico. (en respuesta a una cuestión sobre Linux)

La inteligencia es la habilidad de evitar hacer el trabajo, consiguiendo el trabajo hecho.

Sólo los débiles hacen copias de seguridad en cintas, los hombres de verdad suben sus cosas importantes a un ftp y permiten que el resto del mundo haga un mirror ;).

¿Creen que si les digo que “ojalá que se mueran de la forma más horrible y dolorosa” sonará grosero?

Cuando me levanto por las mañanas, suelo pensar que soy el cabrón con más suerte del planeta.

Hablar es barato. Enséñame el código.(Talk is cheap. Show me the code).

Los que pueden, lo hacen; los que no, sólo saben quejarse.

El manejo de memoria del PowerPC puede ser usado para asustar niños pequeños

Si todavía no te gusta, está bien: Es por eso que soy tu jefe. Simplemente sé más que tú.

Brevemente: «di no a las drogas», y tal vez no terminarás como la gente de Hurd.

Me gustaría decir que sabía que esto iba a pasar, que todo es parte de un plan para dominar el mundo.

Si piensas que tus usuarios son idiotas, sólo los idiotas lo usarán.

A mucha gente todavía le gusta Solaris, pero estoy compitiendo activamente con ellos, y espero que mueran.

Sabes que eres brillante, pero querrás comprender lo que has hecho dentro de dos semanas

Si compila esta bien, si arranca es perfecto.

Lo hice solo por diversión.

Yo no habría tenido que crear Linux si no hubiera habido ninguna demanda contra BSD a principios de los 90. No habría sido necesario.

Mira, no solo tienes que ser un buen programador para crear un sistema como Linux, también tienes que ser un cabrón escurridizo

Algunas personas me han dicho que no creen que un pingüino gordo encarne el espíritu de Linux, lo que me dice que nunca han visto a un pingüino enojado corriendo hacia ellos a más de 100 millas por hora.

algunes fonts:

Bé espero que us hagin agradat,, tampoc sé si són totes certes... però si més no són divertides. He intentat copiar-les totes per que no tingueu que anar a les fonts... espero no haver-me repetit ni deixar-me cap.

dimecres, 9 de juny del 2010

Born of hope

És una pel·lícula de baix presupost, a lo "the gamers", però més currat i amb un acabat a lo "pro". La pel·lícula és una "precuela" al seños dels anells i el hobbit. Està feta per fans i es pot veure gratuïtament.
Més informació a la wikipèdia .
Enllaç a la pàgina oficial
I a la pel·lícula (es pot accedir per la pàgina principal clicant a watch the film)
La pel·lícula està en anglés i amb subtítols.

Jo us la poso pels fans de ESDLA, però jo l'he trobat bastant aburrida... i ni tan sols l'he acabat... Però la wiki parla bé d'ella i suposo que els fans de veritat de ESDLA ho apreciaran millor que jo.

dimecres, 26 de maig del 2010

Temporada linuxera (part 1)

Un recopilatori de coses que he vist enen blogs linuxeros, perquè us torneu més friki-informàtics.
Però no us preocupeu, que no hi ha gaire coses serioses i tampoc moltes relacionades amb linux!

Que significa Hasefroch. Bàsicament es microsoft, per saber millor el orígens cliqueu el nom.
"se demostró que las personas que más veces hacen mención al "lado oscuro" somos los linuxeros [...]Un método para frenar esta desenfrenada degradación del vocabulario pensamos en utilizar alternativas que fueran sonoramente diferentes y que, incluso, sonaran a chiste."
Desprès surt una cosa com "Nótese que Hasefroch se ha convertido en sustituo universal." ¿WTF?



El de la dreta és Richard Matthew Stallman "fundador del Proyecto GNU y de la Free Software Foundation, y el informático más importante en el ámbito del software libre."Aquest tio es tan... "guay" que es fa dir-se a si mateix rms.

Un parell de vídeo chorras.



Nueva York atacada y destruida por 8-bits


Com veieu no hi tant... i tampoc queda moltes coses més a posar... però així posant-ho per parts semblarà que actualitzi més sovint i així potser tampoc us ratlleu tant en mirar post llargs.

Un petit test per veure quina es la distro que us afavoreix més.

divendres, 7 de maig del 2010

entre cards

Feia molt que no escribia un poema a aquest blog i m'ha donat la gana penjar aquest:

Els núvols, el camí,

tot té el seu transcurs,

i jo parat.

Volen els ocells fora les gàbies,

Giren els planetes al voltant dels estels,

I jo parat.

Creixen els arbres al meu costat,

Avancen els animals al pas,

I jo parat.

El rellotge fa tic-tac,

I jo parat.

La vida, i jo

La mort.

dilluns, 26 d’abril del 2010

dimecres, 21 d’abril del 2010

pim, pam, toma videoclips

Confeti, pintura i caos coreografiat. Bases d'una estètica pel videoclip.

OK Go - This Too Shall Pass




LCD Soundsystem - Drunk Girls




Vampire Weekend - "Cousins"

dimarts, 6 d’abril del 2010

Acciones en casa

M'he sorprès gratament al retrobar un magnífic vídeo de David Bestué i Marc Vives que vaig veure per primer cop al museu Thyssen-Bornemisza i que, ja en aquell moment, em va colpir. Per dir-ho ràpidament, són un seguit d'accions còmiques i/o descontextualitzades que es duen a terme en un espai domèstic i amb objectes quotidians. Molt aconsellable pensar-s'ho dos cops alhora d'intentar-ho fer un mateix a casa seva. Espero que us agradi.



Una entrevista als perpetradors del vídeo. Com veureu la conya té els seus anyets.

dimecres, 17 de març del 2010

la cinta VHS, juas!

humor negre, humor blanc, humor "amarillo", humor verd, humor...VHS.

Muchachada Nui


El Terrat

dimarts, 9 de març del 2010

Com la nevada a Barcelona,



ha estat ràpida, ha durat poc i ha sorprès a tothom.




via Failblog

divendres, 5 de març del 2010

28è Saló del Còmic de Barcelona

ueee. Falta molt però ueee.

alguns dels convidats: Lewis Trondheim, Ethan van Sciver, Jeff Smith.

























cartell d'Ana Miralles

diumenge, 21 de febrer del 2010

El dret a la vulgaritat




El imperio que sobre la vida pública ejerce hoy la vulgaridad intelectual es acaso el factor de la presente situación más nuevo, menos asimilable a nada del pretérito. Por lo menos en la historia europea hasta la fecha, nunca el vulgo había creído tener tantas "ideas" sobre las cosas. [...] Hoy, en cambio, el hombre medio tiene las "ideas" más taxativas sobre cuanto acintece y debe acontecer en el universo. Por eso ha perdido el uso de la audición. ¿Para qué oír, si ya tiene dentro cunato have falta? Ya no es sazón de escuchar, sino, al contrario, de juzgar, de sentenciar, de decir. No hay cuestión de vida pública donde no intervenga, ciego y sordo com es, imponinedo sus "opiniones".


Ortega y Gasset, La rebelión de las masas.

El moralista inmoral está asentado en todas las posiciones discursivas fuertes: ostenta la severidad del obispo, la crueldad de la maruja, la celebridad del populista y la ubicuidad de la cámara.

Eloy Fernández Porta, Homo Sampler.

(més a: Por qué los programas del corazón y los presentadores de Realitys nos parecen -abiertamente, notablemente- fachas)

Su éxito es el de una mujer corriente que conecta con el público a través de un desparpajo natural, un lenguaje directo y una completa ausencia de complejos; una virtud demótica por la que cualquier político vendería su alma al diablo de las encuestas. Pero ahí está precisamente la diferencia; frente al perfil más o menos soberbio, distante, de los que alcanzan la fama por una habilidad especial para la creación, el deporte o la cultura, y sobre todo frente a quienes copan la escena pública por su sola pertenencia a una cerrada casta dirigente, Belén Esteban reina en la sociología común porque saca del armario de la vulgaridad el retrato de una España ancha y plana, cotidiana y gentista. Ordinaria en el estricto sentido del término

Ignacio Camacho, El año de Belén























No se trata de que el hombre-masa sea tonto. Por el contrario, el actual es más listo, tiene más capacidad intelectiva que el de ninguna otra época. Pero esa capacidad no les sirve de nada; en rigor, la vaga sensación de poseerla le sirve solo para cerrarse más en sí y no usarla. De una vez para siempre consagra el surtido de tópicos, prejuicios, cabos de ideas o, simplemente, vocablos huecos que el azar ha amontonado en su interior y, con una audacia que solo por la ingenuidad se explica, los impondrá dondequiera. Esto es lo que en el primer capítulo enunciaba yo como característico de nuestra época: no que el vulgar crea que es sobresaliente y no vulgar, sino que el vulgar proclame e imponga e derecho de la vulgaridad, o la vulgaridad como derecho.

Ortega y Gasset, La rebelión de las masas.

dissabte, 13 de febrer del 2010

10 dimensions




Pels que no saben com poden conviure 2 mestres del temps i l'espai...

Les respostes a les últimes enquestes... cada cop participa menys gent.

Compraries un segon per 100€?

si
1 (20%)
no
1 (20%)
I'm master of time & space
3 (60%)

T'has fixat que aquí hi ha una enquesta?

si
1 (100%)
no
0 (0%)

divendres, 5 de febrer del 2010

L'amor i l'odi (del píxel a l'era digital)

Jugar al tennis és jugar amb els sentiments dels píxels.




Un realitzador endormiscat és una bomba de rellotgeria, és caos.

dimecres, 27 de gener del 2010

Let there be rock... and bad movies

Després de disset anys, AC/DC torna a rebaixar-se a la categoria de reclam publicitari per a pel·lícules on herois americans declarats fan explotar coses i tal... Com ara trobo acceptable el videoclip de Big Gun, potser d'aquí disset anys també trobo acceptable el que acaben de fer per promocionar la segona part d'Iron Man. De moment, però, només puc dir d'ell que és, com a mínim, horrible.

1993. AC/DC (entats en edat) + Last action Hero (paperàs de "tito Chuache" fent d'Angus Young al minut 4.20)



2010. AC/DC (viejunos) + Iron Man 2 (Robert Downey Junior fent d'Angus Youn? hmm... no, millor unes quantes cheerleaders, que això sempre agrada i fa país)

dijous, 14 de gener del 2010

Cinema de masses i poesia del Siglo de Oro

Pasadizos entre Avatar y las Soledades de Góngora, de Vicente Luis Mora

Salí de ver Avatar en 3 dimensiones con una sensación ambivalente y contradictoria. Por un lado había asistido a un espectáculo magnífico, con momentos sobrecogedores. Había visto cosas que no sólo jamás había contemplado en una sala de cine, sino que jamás pensé contemplar. Por otro lado, tenía también la inconfundible sensación –y no era la primera vez con Cameron– de haberme tragado una película normal, un melodrama montonero y predecible, un producto muy habitual en el cine hollywoodiense.
Tras mucho pensar, creo que el “problema” es que ambas sensaciones son perfectamente compatibles. Y por eso me acordé de Góngora.


Entrada sencera aquí

diumenge, 10 de gener del 2010

Curts



Són mortals i només duran 1-1,5 minuts entreu a youtube per veure'n més.
i que en holeman es foti

No tan curt però també molt bó.

Compartir

Compartir