Hotel Florida disposa de gimnàs per als seus hostes

[Entrada publicada originalment a Hotel Florida] Sempre recordaré les paraules que em digué un professor de literatura catalana un tan estrambòtic mentre sortíem de la classe després d'haver fet l'examen de la seva assignatura: "escriure és com anar al gimnàs -deia- si entrenes amb constància, bé, però, en el moment que no exercites i deixes passar el temps, costa molt recuperar allò que havies aconseguit". Aquestes paraules varen coincidir de forma casual amb la meva visita més o menys constant al gimnàs del barri, així que vaig poder reconèixer fàcilment el que deia a través de la meva experiència. Des de llavors sempre he procurat escriure amb regularitat, aquí i allà, ara una història, ara un assaig... Per sort meva la carrera d'Humanitats m'ha brindat durant quatre anys l'oportunitat d'enfrontar-me al paper en blanc dia sí, dia també. Així doncs, qualsevol pràctica o treball m'obligava a exercitar els bíceps gramaticals o el tronc superior lèxic. Depenent de l'extensió del treball i el temps que disposava per realitzar-lo em preparava un horari on predominaven exercissis de resistència, si el treball era llarg però disposava de temps, o de força explosiva, en aquells casos en què el temps se'm tirava a sobre malgrat l'extensió no fos gaire preocupant. Sobretot en aquest últims exercissis vaig ser temptat pel dopatge: què és més fàcil que apropiar-se d'allò que un altre ha escrit i presentar-ho com a propi? Tanmateix, inflar un escrit a base de pastilles i pols màgica mai va ser una opció. Ara bé, la carrera ja arriba al seu final i malgrat encara em quedin pàgines per escriure abans no em pugui auto nomenar humanista, començo a veure que durant els anys pròxims no disposaré d'un lloc tan idoni com ho va ser la universitat per posar en pràctica l'escriptura, ja sigui acadèmica o creativa. És per això que emprenc una altre aventura bloguera. Bloguer? Blogueriana? No, massa verdaguerià. Blogueril? Uf, castellanisme. Vaja, caldrà que m'apunti a un gimnàs.

Un nou membre de la blogosfera ha nascut

He creat un altre bloc per fer una mica el que vaig estar fent aquí fa anys però sense tots vosaltres-colla-de-pesats. No, és broma. Tinc un nou bloc potser més personal, sobre coses que probablement no penjaria aquí. De totes maneres aniré lincant les entrades que em puguin semblar compatibles entre els dos. Es diu Hotel Florida, guaiteu-lo

La erra 'falsa' en els doblatges de personatges russoparlants a les pel·lícules

Avui, i després de molt de temps, escriuré sobre un descobriment científic de primer ordre que acabo de fer. Des de que visc aquí m'he preguntat per què quan a una pel·lícula es volia imitar l'accent que tindria un rus parlant en castellà s'exageraven fins l'extrem les erres. Aquest error sobretot es dóna en pel·lícules que són doblades de l'anglès, així que he pensat que, probablement, seria un bon lloc on buscar la resposta.

L'ordre que seguirien el castellà, el rus i l'anglès si els classifiquèssim en una escala que mesurés la força amb la qual es pronuncia la erra, de menor a major, seria: anglès->rus->castellà. Si mai coneixeu un rus que estigui aprenent el castellà observareu que li costarà pronunciar mots com 'carretera' o 'ràpid' i que, en general, l'accent que tindran no s'assemblarà al que haureu vist a les pel·lícules.

Així, si anem a la versió original, veurem que, efectivament, les erres sonaran més fortes en els personatges rusoparlants que els angloparlants, la qual cosa és lògica si mirem l'ordre que he establert abans respecte la força de les erres.

Després, aquesta pel·lícula arribarà a un doblador espanyol que fent un parel·lelisme ràpid i sense gaire coneixement de causa farà que els personatges d'origen rus pronunciïn les erres amb més força que els personatges castellanoparlants. I, si tornem altra vegada a l'escala de forces de la erra, veurem que aquí sí que es comet un error.

Les causes del desconeixement seran diverses: falta de presència russoparlants a Espanya fins una època recent i així el coneixement de l'accent que tenen parlant castellà, la falta de coneixement del rus en sí, i altres.

Cal dir, també, que jo, sincerament, si hagués de fer parlar un personatge amb accent castellà en rus, no tindria ni idea de com fer-ho, per les mateixes raons que he esmentat abans.