dimarts, 31 de març del 2009

Jazz club! 2na part

últimament estic en recerca, busqueda i captura de música jazz, l'altre dia em vaig comprar una guia de jazz modern, la meva discografía es va omplint a comptegotes d'aquest estil que abarca munts de notes encara no escoltades. Bé, dintre de les troballes fetes actualment he trobat un guitarrista virtuós anomenat Wes Montgomery.


També una altre recomanació que vull fer és la del llibre El Perquè de tot plegat de Quim Monzó, una altre troballa que he trobat per casa, realment és un goig anar a dormir amb els contes d'en Monzó.

dilluns, 30 de març del 2009

la importància de les flors ( L'Atenes de Pèricles)

Degut al fet que tinc poca originalitat, dificultats per actualitzar, i sabent que no sou aficionats a l'Atenes de Pèricles, us poso un link de l'última entrada que hi he fet ( considereu que a l'Atenes deuen pensar que es tracta d'una gran proesa que jo hagi actualitzat )

El que es diria matar dos ocells d'un tret

http://atenespericles.wordpress.com/2009/03/30/la-importancia-de-les-flors/

dissabte, 28 de març del 2009

el petó



Temps imprecís
dits que toquen dits
petits com són, els cinc

Temps imprecís
sorgit del neguit
emergeix de llavis fins

Temps imprecís
segell de candor
que espera amb delit

dijous, 26 de març del 2009

dimarts, 24 de març del 2009

orquestra de youtube

fa unes setmanes que vaig veure una noticia per la televisió que em va sorpendre força, la noticia tractava sobre una orquestra simfònica que havia preparat youtube i on persones de diverses parts del món es presentaven amb el seu intrument per ser admesos en aquesta orquestra. Vaig trobar una molt bona idea i m'agradaria compartir alguns dels guanyadors amb valtrus

http://www.youtube.com/symphony





dijous, 19 de març del 2009

el Capità Planeta!

Gaya, the spirit of the earth, can't no longer stand the terrible destruction plaguing our planet.

dissabte, 7 de març del 2009

Escenes de soledat americana



...per exemple: Una nit de 1942, una ciutat com Chicago i una cantonada.

L'últim bar obert, projecta la llum al carrer i en reconforta els presents, sols mosquits.

L'últim refugi per a aquelles aus de rapinya que, cap cot, recorden, beuen i on, no volen alguns, no poden d'altres, pensar en el demà.

Les poques esperances queden dipositades en un vas mig buit de whisky i, fins i tot aquest, desapareix, sense dir adéu, per donar pas a una lleu calor estomacal.

Seguiran vigilant que la nit sigui nit, seran testimonis del que ningú veurà mai, així fins que la foscor digui prou, nighthawks.

dilluns, 2 de març del 2009

m'ofegues

Arbres il•luminant
petits racons perduts
que entristeixen la ciutat.

Or emboirat travessant parets,
una penombra sorollosa atordeix
el meu camí cap a l’infinit.
L’asfalt del meu cor m’ofega el pit.

Estic cansat de viure entre muntanyes fabricades,
camins de betum i llums artificials.
Qui és capaç de viure la tristor?
el ciutadà interior ha mort.

Pd: be, a causa de la meva raxa d'inspiració em surten poemes com bolets, alguns seràn bons, altres no tan(això ja ho decidirà el lector)però tots estan fets amb el mateix amor i sentiment

Compartir

Compartir