Ei! Què tal va tot gent? Bé, espero...
Ja feia moltissim que no escrivia (per una raó o una altra els meus posts igual, potser perquè no m’agrada escriure gaire, o moltes altres raons...) i ara per un desig espontani m’han vingut ganes, encara que no pas inspiració...
Ja fa un temps que va començar aquest nou curs, diferent dels anteriors, i de mica en mica s’han anat veient detalls de com serà en el futur. Han aflorat diferències entre les persones, formes diferents d’afrontar les coses, sobre tot, això últim, és degut a què el que fa cadascú és molt diferent. Diferències que haurien d’enriquir a tots quan es trobessin però que alguns cops ja han despertat algun enfrontament, a vegades per la incomprensió, el no posar-se en el lloc de l’altre persones. Però el que si que és cert és que no tothom busca el mateix en el que s’ha posat a fer. El que seria desitjable és que amb el temps aquesta comprensió que falta aparegués i ajudés una mca a tothom.
Jo a nivell personal per sort he superat la por del principi, perquè desconeixia el que m’esperava, però he vist que el més important és confiar en el que fas, sobretot intentar-ho i el que hagi de sortir, acabarà sortint, potser no brillantment, però suficient per superar aquest primer any d’adaptació encara que sigui apurant una mica...
També és interessant trobar-te amb una gran quantitat de gent semblant a tu quan potser pensaves que no era així, que eres un individu únic i a més amb una gran diferència, però no, per coses de la vida t’acabes trobant en un espai on quan sents parlar la gent és com si t’estigués representant, fins a cert punt clar.
Clar que també en això hi han diferències... gent que s’ha trobat amb què el com està treballant no té res a veure amb com ho feia fins ara, o altres, aquí em puc posar com a exemple, que estan fent lo mateix, amb uns pocs matissos com pot ser la dificultat o el poc tracte personalitzat... però al cap i a la fi molt semblant.
Una altra cosa que canvia és que si fins ara es vivia en com a màxim dos ambients (com podien ser el cole i el club esportiu, o alguna acadèmia i coses per l’estil) ara et trobes que has de compaginar bastants més... universitat, amb els grupets que es formen etc, esports, velles amistats, les amistats que anteriorment eren de la categoria anterior i ara ja no se sap el que són.... etc. I potser si no es fa amb seny un s’acaba trobant en mig de tots però sense implicació a cap i amb la sensació de no pertànyer a cap lloc ni ambient.
I acabant amb aquesta exposició de pensaments inconnexos dir que no sé quin dia de març és el concert de Megadeth, Judas Priest i Testament a Badalona.
Salut i ànims a tothom!
Ja feia moltissim que no escrivia (per una raó o una altra els meus posts igual, potser perquè no m’agrada escriure gaire, o moltes altres raons...) i ara per un desig espontani m’han vingut ganes, encara que no pas inspiració...
Ja fa un temps que va començar aquest nou curs, diferent dels anteriors, i de mica en mica s’han anat veient detalls de com serà en el futur. Han aflorat diferències entre les persones, formes diferents d’afrontar les coses, sobre tot, això últim, és degut a què el que fa cadascú és molt diferent. Diferències que haurien d’enriquir a tots quan es trobessin però que alguns cops ja han despertat algun enfrontament, a vegades per la incomprensió, el no posar-se en el lloc de l’altre persones. Però el que si que és cert és que no tothom busca el mateix en el que s’ha posat a fer. El que seria desitjable és que amb el temps aquesta comprensió que falta aparegués i ajudés una mca a tothom.
Jo a nivell personal per sort he superat la por del principi, perquè desconeixia el que m’esperava, però he vist que el més important és confiar en el que fas, sobretot intentar-ho i el que hagi de sortir, acabarà sortint, potser no brillantment, però suficient per superar aquest primer any d’adaptació encara que sigui apurant una mica...
També és interessant trobar-te amb una gran quantitat de gent semblant a tu quan potser pensaves que no era així, que eres un individu únic i a més amb una gran diferència, però no, per coses de la vida t’acabes trobant en un espai on quan sents parlar la gent és com si t’estigués representant, fins a cert punt clar.
Clar que també en això hi han diferències... gent que s’ha trobat amb què el com està treballant no té res a veure amb com ho feia fins ara, o altres, aquí em puc posar com a exemple, que estan fent lo mateix, amb uns pocs matissos com pot ser la dificultat o el poc tracte personalitzat... però al cap i a la fi molt semblant.
Una altra cosa que canvia és que si fins ara es vivia en com a màxim dos ambients (com podien ser el cole i el club esportiu, o alguna acadèmia i coses per l’estil) ara et trobes que has de compaginar bastants més... universitat, amb els grupets que es formen etc, esports, velles amistats, les amistats que anteriorment eren de la categoria anterior i ara ja no se sap el que són.... etc. I potser si no es fa amb seny un s’acaba trobant en mig de tots però sense implicació a cap i amb la sensació de no pertànyer a cap lloc ni ambient.
I acabant amb aquesta exposició de pensaments inconnexos dir que no sé quin dia de març és el concert de Megadeth, Judas Priest i Testament a Badalona.
Salut i ànims a tothom!
