Està clar que que passar net no és una cosa tan dolenta, per no dir que és bona. Però si negligim alguns casos podem acabar classificant tres opcions, em xuten, em queden algunes, i passo net. cas 1) Em xuten, la part positiva (a curt termini), és que el següent any no sofriria tant, aniria a alguna carrera més amena i aniria molt ben preparat. està clar que no és la idea més feliç del món... però no és tant dolent. cas 2) Em queden algunes (si considerem que em queden 3 o menys) tindria dos anys sabàtics (el segon anys o curs 3er, faria menys assignatures, ja que si et queden poques pots fer-ne algunes). El cas que passes just, ha sigut descartat, ja que és com si em xutessin o també és el cas "més habitual" i per tant consideraré que Murphy no afecta... cas 3) Passo net, l'any que ve tindria un any gaire bé tant dur com aquest -_- .
Ara us poso un mini recopilatori "d'humor", d'aquells que fa temps que no poso...
L’amor que sento per ella és indescriptible, no hi ha cap paraula que pugui definir tot el que sento per ella, això és un Tòpic però no deixa de ser real. Per aquesta raó el sentiment de l’amor té tantes repercussions que fa que moltes vegades arribi a ser contradictori. Atenció, quan parlo d’amor no parlo d’estimar a un amic o amiga com a tal sinó d’estar enamorat d’una persona, aquesta situació et comporta tants sacrificis i tants problemes que fins i tot ens qüestionem: per què estar enamorat si no es fa més que passar-s’ho malament i patir? Doncs aquesta pregunta és tan complicada de respondre que a vegades ens la deixem de preguntar.
A la vida hi ha coses que es decideixen, altres que no, estar enamorat és una de les segones i tot i així ho acceptem, ens resignem i ens martiritzem per ella. Una de les coses que veig que comportar estar enamorat és renunciar, renunciar a què? Doncs principalment a la nostre personalitat, podem deixar de ser com som i ser un altre, així ella ens acceptarà i anirem tallant membres del cos que ens feien ser diferents per a ser uns altres, quan estem enamorats som una altre persona. Després també renunciem a fer activitats que ens agradaven per ella, acabem mirant les coses que ella mira a la televisió, freqüentant els seus llocs habituals, deixar d’anar a mirar pel•lícules d’acció, anar a mirar pel•lícules que li agraden a ella i altres coses que sembli que al final coincidiu en tot. També renunciem als amics, deixem d’estar amb ells per estar més temps amb ella, surts de festa i potser ets l’únic que va allà on estar ella però tu hi vas sol, amb la sorpresa de tirar-te a la piscina per trobar-la i veure-la.
Tot això m’he preguntat la raó principal i crec que l’he trobada. Ens importa una merda canviar de personalitat si l’objectiu és que ella ens accepti i poder estar més temps amb ella, fem les mateixes activitats i l’intentes seguir a tot arreu per així trobar-la i poder estar més temps amb ella, renuncies a les amistats i vas amb ella trobant-te sol a un lloc ple de gent perquè saps que la trobaràs i vols estar més temps amb ella. Per què estar més temps amb ella? Doncs perquè quan estàs amb ella el temps passa diferent, perquè cada minut al seu costat et sembla tan valuós com l’últim de la teva vida, perquè només el veure els seus ulls ja li dones més importància a la teva vida. Cada segon que estàs al seu costat transforma tots aquells patiments, tot aquell malestar, en un plaer i una alegria inexplicable i això et fa sentir feliç donant-li un sentit a la vida. No saps per quina raó el simple fet d’estar al seu costat ja és un triomf, no vols res més, només seure, mirar-la, veure-la com et somriu i després pensar en aquests petits moments com batalles guanyades tot i sabent que la guerra està perduda.
PD: posaré un poema que trobo molt adequat al text:
