L’amor que sento per ella és indescriptible, no hi ha cap paraula que pugui definir tot el que sento per ella, això és un Tòpic però no deixa de ser real. Per aquesta raó el sentiment de l’amor té tantes repercussions que fa que moltes vegades arribi a ser contradictori. Atenció, quan parlo d’amor no parlo d’estimar a un amic o amiga com a tal sinó d’estar enamorat d’una persona, aquesta situació et comporta tants sacrificis i tants problemes que fins i tot ens qüestionem: per què estar enamorat si no es fa més que passar-s’ho malament i patir? Doncs aquesta pregunta és tan complicada de respondre que a vegades ens la deixem de preguntar.
A la vida hi ha coses que es decideixen, altres que no, estar enamorat és una de les segones i tot i així ho acceptem, ens resignem i ens martiritzem per ella. Una de les coses que veig que comportar estar enamorat és renunciar, renunciar a què? Doncs principalment a la nostre personalitat, podem deixar de ser com som i ser un altre, així ella ens acceptarà i anirem tallant membres del cos que ens feien ser diferents per a ser uns altres, quan estem enamorats som una altre persona. Després també renunciem a fer activitats que ens agradaven per ella, acabem mirant les coses que ella mira a la televisió, freqüentant els seus llocs habituals, deixar d’anar a mirar pel•lícules d’acció, anar a mirar pel•lícules que li agraden a ella i altres coses que sembli que al final coincidiu en tot. També renunciem als amics, deixem d’estar amb ells per estar més temps amb ella, surts de festa i potser ets l’únic que va allà on estar ella però tu hi vas sol, amb la sorpresa de tirar-te a la piscina per trobar-la i veure-la.
Tot això m’he preguntat la raó principal i crec que l’he trobada. Ens importa una merda canviar de personalitat si l’objectiu és que ella ens accepti i poder estar més temps amb ella, fem les mateixes activitats i l’intentes seguir a tot arreu per així trobar-la i poder estar més temps amb ella, renuncies a les amistats i vas amb ella trobant-te sol a un lloc ple de gent perquè saps que la trobaràs i vols estar més temps amb ella. Per què estar més temps amb ella? Doncs perquè quan estàs amb ella el temps passa diferent, perquè cada minut al seu costat et sembla tan valuós com l’últim de la teva vida, perquè només el veure els seus ulls ja li dones més importància a la teva vida. Cada segon que estàs al seu costat transforma tots aquells patiments, tot aquell malestar, en un plaer i una alegria inexplicable i això et fa sentir feliç donant-li un sentit a la vida. No saps per quina raó el simple fet d’estar al seu costat ja és un triomf, no vols res més, només seure, mirar-la, veure-la com et somriu i després pensar en aquests petits moments com batalles guanyades tot i sabent que la guerra està perduda.
PD: posaré un poema que trobo molt adequat al text:
3 comentaris:
Topicazooo!
Però bueno... Sí, les coses que dius són les que passen molt sovint, però ja fa uns dies vas postejar el conte aquell de Bucay, si canvies tant és que no és el millor, si al final guanyes "la guerra" que tu dius, els sacrificis que tu dius que has fet seran masses, i no serà sostenible "la pau"... no sé, la meva opinió...
un altre tòpic: des del meu punt de vista no crec k sigui un amor "sà" el fet de que haguis de deprendre't d'aquelles coses que t'agraden i haver d'acceptar unes altres per asegurar-te l'aprovació de qui estimes... el problema és que, quan et sents atret per un altre individu, no et pares a pensar en aquestes coses i tot es torna impulsiu i irracional.. s'han dit tantes coses sobre l'amor..i costa tan d'entendre, ens posarem a divagar fins l'eternitat o ens limitarem a disfrutar-ho?
estima't a tu primer, i per sobre de tot, abans d'estimar als altres i recorda que entre l'amor i l'obsesió n es pot distingir la línia divisòria.
per cert, el poema preciós.
l'amor és totalment bipolar i llunàtic, l'amor està malalt... però té temps per tothom.
Publica un comentari a l'entrada