Curts

Són mortals i només duran 1-1,5 minuts entreu a youtube per veure'n més.
i que en holeman es foti

No tan curt però també molt bó.

Sent el de sempre

Si llegiu els posts en ordre o simplement aneu entrant, veureu que vaig dir que trigaria en tornar a actualitzar i quie m'esperaria a que ho fes un altre... US VAIG ENGANYAR!


Un Epic fail
http://www.chicadelatele.com/2009/06/22/una-cadena-de-tv-boliviana-donde-no-ven-perdidos

A que es dedicava Morfeo abans de fugir de Matrix (més de WTF)


Slamball (he piilat un video al atzar). potser ja ho coneixieu i una ràpida ullada a la wiki diu que es va crear al 2002...

Passaré net per Murphy

Està clar que que passar net no és una cosa tan dolenta, per no dir que és bona. Però si negligim alguns casos podem acabar classificant tres opcions, em xuten, em queden algunes, i passo net.
cas 1)
Em xuten, la part positiva (a curt termini), és que el següent any no sofriria tant, aniria a alguna carrera més amena i aniria molt ben preparat. està clar que no és la idea més feliç del món... però no és tant dolent.
cas 2)
Em queden algunes (si considerem que em queden 3 o menys) tindria dos anys sabàtics (el segon anys o curs 3er, faria menys assignatures, ja que si et queden poques pots fer-ne algunes).
El cas que passes just, ha sigut descartat, ja que és com si em xutessin o també és el cas "més habitual" i per tant consideraré que Murphy no afecta...
cas 3)
Passo net, l'any que ve tindria un any gaire bé tant dur com aquest -_- .

Ara us poso un mini recopilatori "d'humor", d'aquells que fa temps que no poso...


Piqueu les imatges per veure-les millor.

I la raó per la qual mai he pogut dibuixar bé el logo de batman

PD: Al comentar absteniu-vos de criticar i destrossar la meva forma de veure i deformar la realitat per la meva propia felicitat, gràcies.

MNAC, Budokais...o3/o8/o8

Després de molt de temps sense publicar res i, amb un lleuger sentiment de culpa i d’obligació ‘moral’, faré una breu crònica d’un dia d’agost qualsevol com ahir, més o menys, va ser.

Ahir era el dia escollit per anar a veure l’exposició dels dadaistes [que molen un mun!] que ara es troba instal·lada en el MNAC. Pels qui no sàpiguen ben bé qui son aquests tios doncs dir que un d’ells és qui va presentar el famós urinari firmat a una exposició d’art [un objecte ready-made]. Aquest i altres objectes no menys estranys conformen els articles exposats.

Els integrants teòrics d’aquesta expedició (l’anomeno així perquè donada la calor que feia i les farragoses condicions que això provoca feia que aquesta excursió presentés unes dificultats força elevades, sobretot a nivell psicològic) erem els senyors integrants d’aquest blog Ferry, Purple Haze i Caius Cosades i també una amiga d’aquests senyors que al final no es va presentar per culpa de tenir una agenda molt apretada, festivament.

El dia va ser acordat ja fa unes setmanes, condicionat per l’entrada de franc que ahir es dispensava, i només quedava l’hora. Va ser acordada sense gaire discussió ni seny la nit abans, en unes circumstàncies que obligaven una hora tardana donat que dos dels expedicionaris tenien una sortida nocturna programada per la nit anterior.
Va arribar el matí i només un dels integrants es va aixecar a l’hora desitjada, les onze, aquest era Purple Haze. Caius Cosades que no és que hagués fet gaires coses es va quedar adormit i només va poder despertar-se a tres quarts de dotze i, per últim, el senyor Ferry va despertar-se a les dotze hores i trenta-nou minuts. Tot això feia que el dia comencés de forma accidentada. Com a dada important cal dir que l’hora de trobada a la pça. Espanya eren dos quarts d’una.

Com es pot deduir només Purple Haze va arribar a l’hora acordada. Caius Cosades, cal dir que amb una lleugera mala sort a l’hora d’agafar el metro, un quart d’hora més tard i Ferry just després de despertar-se va truca dient que vindria més tard.

Els dos primers en arribar van procedir cap al museu, a vegades confonent-se les intencions d’anar a veure l’exposició i refugiar-se en un recinte equipat amb aire condicionat. Després de deixar les pertinències de Purple Haze a una taquilla proseguiren amb la visita i anaren veient diferents pintures, descripcions, esculptures, artefactes i andròmines. A la una i quaranta minuts es va presentar davant dels dos integrants ja presents el senyor Ferry. La visita va seguir fins dos quarts de tres, temps impregnat de comentaris sobre el que es veia, explicacions especialitzades del senyor Purple Haze, altres comentaris pertinents i filosòfics del senyor Ferry, i moltes estones d’escoltar i fer petits comentaris per part de Caius Cosades.

A dos quarts de tres van aparèixer els avisos sonors que indicaven l’hora de tancament del museu. Els ja tres integrants de l’expedició van trobar-se al carrer caminant sobre un sol que a estones impressionava i buscant de forma incessant les poques ombres que per la zona de pça. Espanya es poden trobar. També va ser l’instant quan el senyor Ferry fent una cosa que només comprenia ell, o potser ni ell, es va caure, sense fer-se mal, per sort. Mentre caminaven es va decidir anar en metro fins la casa de Purple Haze per passar les hores més caluroses del dia i de pas fer un petit àpat.

Les activitats que més destaquen de la visita a casa de Purple Haze van ser veure cuinar unes hamburgueses a Purple Haze que després van ser implemantades a uns trossos de pa amb ketchup i mostassa formant així uns sabrosos entrapans. Mentre es feia l’àpat es va visionar tres episodis de la gran sèrie que és Family Guy. Mentre es portava a terme aquesta noble activitat van arribar els simpàtics progenitors de Purple Haze que havien tornat a la llar la seva filla, germana petita de Purple Haze. Se’ns va ser ofert tot tipus de menjars, postres sobretot. Gelat, cafè, té, galetes, fruita i potser alguna cosa més. Va ser un àpat força agradable.

Quan la programació de la Sexta va passar a la seva següent parada, Futurama, es va proposar fer quelcom, però ningú sabia el què, o si més no, no s’atrevia pronunciar una cosa gaire bé inevitable. Es va acordar anar a fer una visita al senyor integrant d’aquest blog Marginat Social. Es va fer la ruta del carrer Argentona fins el carrer Camèlies, un altre cop fent tot el possible per evitar ser objecte de la intensa irradiació del sol. Després d’equivocar-se en el timbre del pis, i després de picar en el que era el correcte, veient que no es rebia cap resposta es va decidir trucar-lo. Gràcies d'aquesta trucada es va saber que tot i semblar no estar present el senyor Marginat Social es trobava a casa seva i que estava disposat a contradir el seu alias i sortir fora de casa seva. Tothom qui s’imaginava que en aquell instant Marginat Social estava en una sessió de joc estiuenca no s’equivocava.

Tot seguit es va decidir prendre el camí inevitable d’una tarda de calor insuportable i de poques idees brillants. Tots quatre van baixar fins el carrer Legalitat a la residència que hi té establerta el senyor Ferry a ‘fer uns Budokais’. Tot això passava sobre les cinc de la tarda. El senyor Ferry i els seus invitats es van acomodar en els sofas del saló, uns sofas que ja acumulen un nombre d’experiències molt important (marató de cinema, crèdit de síntesi, tardes diverses...), i començaren el que havien vingut a fer, a jugar al Budokai. Més endevant es va canviar de joc, en favor de Soul Calibur, buscant un major grau d’entreteniment. Com a gunyador i dominador, clarament, es va proclamar la màquina que, sota diferents noms com Ryder, Tiger Cat i semblants, va vèncer a tots els integrants humans de la partida. Així passaren unes tres hores. Llavors Marginat Social obligat per uns rígids hàbits alimentaris va marxar a sopar al restaurant que regenten el seus pares. L’ambient va decaure, els polzes ja no estaven en les millor condicions. Per combatre-ho primer es va recorrer a Need for Speed: Most Wanted, el qual no va funcionar, tècnicament. Després va ser el torn de i MotoGP, però tampoc va ser el que s’esperava.

Davant d’aquests petits problemes la reunió social es va dissoldre i els invitats, Purple Haze i Caius Cosades, van procedir a les seves respectives llars.

Tot plegat un dia aprofitat,i entretingut... per ser un dia d’estiu, clar està. Així i d'altres innombrables maneres alguns busquen fer un acte dadaista pur...