coneix-te a tu mateix

Vagament recordo una curiosa situació en un capítol de Californication, sèrie caracteritzada per treure-li la pols al fins aleshores oblidat David Duchovny ( Muller a Expediente X), pels diàlegs afilats i, sobretot, per les seves escenes de sexe explícit, en la que el protagonista, un escriptor en constant procés reflexiu, o dit d'una altra manera, en un constant procés d'improductivitat, decideix buscar-se pel google, o podriem dir, goglejar-se, per tal de fer un balanç de la seva carrera professional. La seva ex-dona, veient com en lloc de procurar escriure es dedica a refermar el seu ego vigilant que les seves publicacions apareguin a totes les pàgines webs on un llibre ha d'aparèixer i com es dedica a llegir només les crítiques literàries positives, l'escridassa i li diu que espavili i que no perdi tant el temps.

El fet de goglejar-se pot estar mal vist i ser considerat un exercici d'egocentrisme i autocomplaença (en el cas que es trobi alguna entrada) però podem considerar aquesta activitat com una forma efectiva de comprovar la quantitat d'informació que es troba en domini públic d'un mateix i així evitar algún mal tràngol degut a la pèrdua de privacitat.

En una conversa mantinguda farà menys d'una hora ha sortit aquest tema degut a que el meu conversant, en el seu afany de conèixer el professorat i la seva vida privada però alhora pública pel fet d'estar a l'abast de tothom, m'ha passat un enllaç a un bloc d'una ajudant de docent, ( o becaria, diga-li com vulguis) això ha portat a l'autogoglejament per tal de saber què és el que pot saber qualsevol de mi, el resultat no m'ha sorprès en gran mesura, m'esperava veure un parell de blocs on col·laboro, altres on he col·laborat en alguna ocasió, alguna web de geologia, (això és degut a la semblança del meu nom amb el del meu pare) un tal Marcel Farran, eminent traductor de clàssics homèrics i assajos filosòfics i un altre Marcel Farran, aquest cop, sense allunyar-se massa, llicenciat en filosofia. Avançant més, però, he descobert una publicació de la revista del S.E.K. penjada a internet i accesible des del google que data del desembre del 2002, en aquest número jo i el Jordi Bernat portaven una petita secció friki que es dedicava als fenòmens paranormals i, gran sorpresa ha sigut la meva, quan he pogut rellegir el que vaig escriure farà set anys:

Existeixen els extraterrestres?
Estem sols en aquest gran univers?

Molta gent afirma haver vist éssers i ovnis estranys. El primer ovni va aparèixer el 1.631 quan un objecte estrany no identificat va ser vist per diversos testimonis. El primer cas a Espanya va ocórrer a les illes Canàries l’any 1.776. Molta gent creu que els extraterrestres son pacífics però, el 30 de juny de 1.908 hi va haver una explosió a Tunguska i mai es va saber d’on va sortir. L’explosió va destruir 2.150km2. Avui en dia hi segueixen havent incògnites. Betty i Barney Hill, van ser adduïts mentre realitzaven un viatge .Un altre cas molt interessant és el dels senyals, tot comença quan un pagès es troba en el seu camp uns senyals enormes, però no és l’únic els ha trobat. Hi ha milers de casos idèntics per tot el món. Un d’ells va passar aquí a Espanya, concretament a Lleida. En molts dibuixos animats representen els objectes estranys de forma circular, amb rodes i antenes. Hi ha molta gent que falsifica imatges per guanyar diners. Malgrat tot continuen les incògnites.

Marcel Farran i Jordi Bernat

Tal com es deia a l'entrada de l'Oracle de Delfos: coneix-te a tu mateix. Però si ets un pro i ja et coneixe's a tu mateix i vols conèixer el que el món sap de tu: googleja't!