Hola a tots. Després d'una pausa blogera torno a fer una entrada de les meves tal com vaig prometre a contracor una nit anant per marina sense rumb clar. El cas és que amb la pèrdua de comunicació entre els autors d'aquest "projecte de blog guay" cada cop es fa més difícil tractar temes que siguin d'interès comú , si és que algun dia n'hi hagueren, però passant de mals rotllos, karmes per d’altres, intentaré que surti alguna cosa decent o perdré el temps en l'intent.
Avui m’han descol•locat del tot al plantejar-me la pregunta de si és possible transmetre dolor o sofriment a través d’una obra bella, m’explico: quan nosaltres veiem unes fotografies d’un fotògraf reconegut per la qualitat de la seva obra, el bon enquadrament, l’equilibri de llum, els jocs d’ombres i aquestes retraten les penes i misèries d’un poblat africà que pateix de malària expressem la bellesa de l’obra i enaltim aquest savoir faire de l’artista però com pot la bellesa en la seva forma transmetre el sofriment i la lletjor? No és en aquest cas la bellesa còmplice del sofriment? Per tan, es pot dir que estan denunciant alguna cosa? D’igual manera, i ara em crearé alguns enemics, passa amb un poema que pretén transmetre el patiment d’algú, podem servir-nos de les paraules boniques i les belles rimes poètiques per fer arribar sensacions amargues? No haurien de ser els mitjans utilitzats igual de terrorífics i repulsius que allò que han de transmetre? Preguntes i més preguntes: que n’opineu?!
Creieu-me quan us dic que no m’agrada postejar sobre lo treballat a classe, però com que se’m demana que expliqui això amb les meves paraules es bo saber la opinió de persones tan sabies com les que escriuen i comenten aquest blog.
Parlem d’alguna altre cosa...a si! fa poc em vaig quedar de pedra al llegir un article a El País sobre la ROFLcon! Aquesta convenció que compte amb l’assistència de personatges emblemàtics del youtube com tronboy, el gordo-que-canta-dragosteadintei o altres divinitats del frikisme en majúscules com el flying spaghetti monster (dubto de la seva assistència però no de que estigui en les ments de tothom) on es fan lectures de Chuck Norris Facts, passes de LOLCats, etc... Eiii hi podriem anar! En fi...està clar que Warhol tenia raó quan va dir que en el futur tots tindríem el nostre moment de fama.
Publi (de la que fa pensar i riure) http://www.yeeeeee.com/2008/10/20/old-but-gold-advertisement-60-pics/
notícia d'ultima hora: torna led zeppelin!
6 comentaris:
Bé, em quedo amb l'última pregunta que ens has fet, perquè crec que resumeix molt bé la teva resposta. A vegades les bones maneres fan donar-li un toc subtil i majestuós d'allò terrorific i espantós que vols transmentre, m'explicaré millor, crec que és més difícil i més treballat expressar sensacions amargues a partir d'elements bells. Tots sabem expressar el sentiment de dolor i patiment amb llàgrimes de plor això és molt fàcil, és molt fàcil cagar-se amb tot en un poema, però és més difícil fer-ho amb bellesa i crec que aquí està l'essència de l'art...
Val dos incisosXDXD el primer...quan dic que resumeix la teva resposta...vull dir pregunta(problemes de dislèxia) i la segona...em pensava que havia postejat el yefXDXD però bé...això no és rellevant...només era un incísxD
Considero tot un repte el fet d'expresar dolor a partir del seu contrari mitjançant l'art...
podriem dir que tot art és bell a la seva manera, tot art té una raó de ser així i no aixà, tot art està premeditat i, si és improvisat, està premeditat pel subconscient.
Amb això vull dir que qualsevol sentiment expressat a través de l'art, tindrà un component de bellesa. El gran repte és fer captar al receptor el doble missatge: la bellesa estètica i el sentiment particular que es transmet en aquella obra en concret.
De totes maneres, trobo desencertat considerar els "mals sentiments" (per dir-ho d'alguna manera)com per exemple el dolor, la ràbia, la enveja o l'odi, com a sentiments no bells.
Qualsevol sentiment és bell per molt dolent o perjudicial que sigui, perquè els sentiments surten del cor i van al cor: són l'evidència de la humanitat.
Per tant, sempre que espressem un sentiment per mitjà de l'art ho farem de forma bella, ja que fer-ho d'una altra manera seria un error. Això sí, no hem de deixar que les carregoses floritures invaeixin i amaguin el missatge principal.
Sempre que veus unes fotografies de la pobresa africana, per exemple, encara que siguin molt belles en quant a ombres,colors,llums, etc., hoson encara més pel que fa al sentiment que expressen, pel que fa a les mirades que hi apareixen, a la gana que es transmet,etc.
Un bon artista és aquell qe combina bellesa i missatge.
ieeeeee
que hi ha algu aquiiiii????
renoveu colloooons!
jeje monicaaaa. dit i fet
Per curiositat, com es titula la cançó que teniu en el títol?
"...pare postre que esteu ara en mel, rigui descol·locat el vostre nom, tinguin uns altres el bosc perenne, facis la mosca tot untat..."
Salut,
Publica un comentari a l'entrada