Quan creus que tot és meravellós, fantàstic i perfecte caus dels núvols i al aterrar veus que no, la perfecció és un concepte inventat per l'home que és impossible abastar-lo. Quan creus que has trobat la veritat, allò 100% real i objectiu et trobes que qualsevol persona et ve per darrera i et tira tota la teva teoria pel terra. La veritat existeix però amb percentatges del 50% o del 20%, no hi ha la veritat absoluta en lloc, no es pot simplificar les coses en vertader o fals, hi ha matisos.
Et penses que tot anirà malament però en realitat el futur és inesperat. Per això sempre tenim por al futur perquè tenim aquell sentiment d'inseguretat que ens envolta sense saber perquè. Quan vols anar amb pas ferm el terra comença a tenir irregularitats i quan vols anar amb precaució veus que tampoc era per tant, el terra s'endureix i es fa planer el camí de la vida.
PD: aquests pensaments em venen després de llegir-me uns textos sobre Descartes, la realitat dualista i l'error en que va caure Descartes quan deia "penso, doncs existeixo"
2 comentaris:
Si, quan estàs molt il·lusionat amb una cosa i te l tiren pel terra, és quan te n'adones que has de fer "borrón y cuenta nuev" saps?
Apa Ferry, segueix així ;
merdaaaaaa, havia escrit un comentari bonissim i se m ha borrat xd
doooncs... pff ara fa pal repetir.ho.. era llargissim!!!! kina rabia XD
suposo k aixo te a veure amb el k has esscrit, casi havia assolit la perfeccio imperfecte d'un comentari i va i mel tiren per terra, coses de la vida. Els obstacles estan per ser superats, son font de coneixement i pretendre la perfeccio, la bellesa, assolir els objectius i trobar respostes són motor de vida! k no seus apagi mai el motor!
Publica un comentari a l'entrada