érase unas reformas mal formadas

www.diaridebarcelona.cat


Ja no és només un no a Bolonya, és un no a la repressió policial, és un no a la incompetència del rectorat made in upf és un no a l'evasió del diàleg, és un no a les reunions a esquenes dels estudiant. Tenim, per aquestes contrades, un deute pendent amb cert personatge que es dedica a boicotejar manifestacions pacífiques en contra de l'entrada d'un nou estudiant a la universitat molt particular , aquest estudiant, anomenat mediapro, aquest simpàtic nouvingut, coincidint amb aquestes dates, es disfressa de cordialitat i simpatia per camuflar el què és en realitat un nou pas cap a la privatització de la universitat. No és un pla Bolonya o una amenaça fantasma de la qual no se'n pugui fer queixa per desconeixement o per no caure en l'error sinó que es tracta d'un atemptat a plena llum del dia contra la universitat pública i les llibertats, no només dels estudiants colpejats, sinó també dels mateixos contribuents, i per tant de tota la població. El nou campus de la universitat Pompeu Fabra ha sigut objecte de queixes des del primer moment, i és que el seu caràcter, propi d'una sucursal de mediapro no deixa de ser preocupant. Amb tot això resulta frustrat que la premsa fiqui totes les protestes en el mateix sac o senzillament no faci esment de les veritables queixes, però el que resulta frustrant de veritat és veure com certs diaris, si parlem de mediapro sabreu a quin em refereixo, no obrin la boca davant aquests fets quan sempre s'han mostrat tant al costat dels estudiants contraris al pla Bolonya.


Érase una promesa a un rectorado pegada,

érase un rectorado superlativo,

érase un rectorado muy reñido,

érase una promesa mal barbada.

Era una reforma mal llevada,

érase unas formas mal formadas,

érase unas voces no escuchadas,

era una policía fatigada.

Érase una tolerancia muy rastrera,

érase un rectorado que se creía invicto,

rectora del mundo, la promesa en su galera

érase un dirigente muy estricto.

Grandísimo charlatán, tanto hablaba que quisiera

que no lamerle el dos de oros fuera delito.


poema d'Ignacio Terrado (estudiant d'Humanitats de la universitat Pmpeu Fabra)