dijous, 17 de juliol del 2008

eXgae

Ja era hora que sortís una organització com la eXgae és “una asesoría legal online que se dedica en "librar a los ciudadanos de los abusos de la SGAE y demás entidades de gestión" segons l’article de la vanguardia:















Com ja sabeu, i si no la SGAE ( Sociedad General de Autores y Editores) és aquella que està més a favor del cannon digital (sí, allò que encareix els preus de tots els productes informàtics) i la que s’ungeix les mans amb aquest. Realment ja ho sabreu si heu llegit l’article. Però també són “conegudes” algunes de les “maleses” que han fet:
Quan van contractar a un detectiu per gravar en una festa privada que reproduïen música suposadament protegida, o quan van denunciar la frikipedia per ferir el seu “orgull”, o quan van acusar a la SGAE d’apropiar-se del 10% d’un festival benèfic.

Els resultats de l'última:

D'entre aquests quin creus que és el millor invent ideat per l'home?

l'escriptura
4 (36%)
internet
1 (9%)
Déu
1 (9%)
el pà amb tomàquet
3 (27%)
el gat de la sort
2 (18%)
la "crema de baba de caracol"
1 (9%)
l'escuredents
0 (0%)

1 comentari:

Marcel Farran ha dit...

Ja són unes quantes plataformes informatives i/o col·lectius que s'han vist obligats o publicar nombres de comptes al banc amb fins d'ajuda econòmca per tal de fer front les demandes de l'sgae, uns exemples a part de la frikipedia són la web "alasbarricadas", la revista "la quimera" o la mateixa "CNT", han viscut el càstig en propia pell per acusar o burlarse d'una plataforma que busca el lucre pel lucre sense aportar res.

Ahir mateix, mirant ritmes.clip al 33 entrevistaven a the undifinished simpathy, que encara k soni raro es un grup d aki, el cas és que explicaven el proces d'edició i publicació del seu últim disc el qual no havia passat per cap mediador o distribuidor que pugi encarir el preu final, l'album havia estat editat amb segell propi i havia estat posat a l'abast de qui el volges comprar per internet o escoltar a myspace.. la conclusió a la que arribaven és que l'eliminació de barreres entre la música i l'oient feia que, en només tres setmanes que s'havia tret al mercat, els beneficis fossin bastant més elevats que no pas en l'edició normal d'un cd. Si a aquest fet li sumes la sobrepoblació de grups amb poc pressupost que viu el mercat és normal que cada cop més grups decideixin prescindir de mediadiors i apostin més per internet. I aixi cada dia més es veu com les discograffiques s'en van al garete i, ni de bon tros, això ha de preocupar als artistes.

Compartir

Compartir