D’aquí unes hores la Terra haurà desaparegut, els últims indicis d’aquest planeta s’hauran esvaït i tots el àtoms es barrejaran amb l'infinitud univers, però ja no hi haurà ningú per sofrir aquest desastre ja que tot ésser vivent ja va deixar aquest planeta fa milers d’anys, quan van començar el desastres naturals, molt d’ells provocats per nosaltres...
Però, per que això passi encara hi ha una pila de milers d’anys, ara estic anant cap al lloc on aquest bon home em va trobar fa dos dies mig mort. Es veu que estava estès en algun lloc de l’esplanada que hi ha al est des d’aquí, aquest dos dies m’ha curat, m’ha allotjat a casa seva i m’ha dit que m’ajudaria a recobrar la meva memòria. Sí, he oblidat tot el que m’ha passat durant la meva última setmana, així que he d’intentar esbrinar com vaig anar a para a aquesta esplanada on estic entrant ara mateix, què va passar fa nou dies perquè m’hagin extret informació del meu cap. Resulta estrany que aquest home que m’ha tractat tan bé encara no m’hagi dit el seu nom a més de ser guerxo i no se si quan li parlo em mira o no, no obstant això i del seu aspecte descuidat, crec que és una bona persona interpretant-la amb el poc seny que em queda.
Començaré per l’últim que recordo, estava seguint a un lladre, jo i uns quants més... pensant-ho millor, eren ells qui em seguien i jo era el lladre, clar, per això corria tant! Però només vaig robar unes llesques de pa i bé ningú roba només pa...
Però, per que això passi encara hi ha una pila de milers d’anys, ara estic anant cap al lloc on aquest bon home em va trobar fa dos dies mig mort. Es veu que estava estès en algun lloc de l’esplanada que hi ha al est des d’aquí, aquest dos dies m’ha curat, m’ha allotjat a casa seva i m’ha dit que m’ajudaria a recobrar la meva memòria. Sí, he oblidat tot el que m’ha passat durant la meva última setmana, així que he d’intentar esbrinar com vaig anar a para a aquesta esplanada on estic entrant ara mateix, què va passar fa nou dies perquè m’hagin extret informació del meu cap. Resulta estrany que aquest home que m’ha tractat tan bé encara no m’hagi dit el seu nom a més de ser guerxo i no se si quan li parlo em mira o no, no obstant això i del seu aspecte descuidat, crec que és una bona persona interpretant-la amb el poc seny que em queda.
Començaré per l’últim que recordo, estava seguint a un lladre, jo i uns quants més... pensant-ho millor, eren ells qui em seguien i jo era el lladre, clar, per això corria tant! Però només vaig robar unes llesques de pa i bé ningú roba només pa...
2 comentaris:
Si... Vaig robar unes llesques de pa... Però, espera, les llesuqes de pa no eren tan simples, a dins hi tenien alguna mena de codificació... Ja recordo! Si! Eren unes targetes en forma de llesca de pa Bimbo (marca registrada) que servien per entrar a la base on hi guarden la nau espacial per fugir d'aquest planeta! Clar, Carlos Jesús tenia raó... Vindran milions de naus, tamany autobús, color plata de Gamma, de Beta, i de Ratikuli!...
Oh! Doncs moltes gràcies bon home, si cal quan te'l torni te'l deixaré ben plenet de dibuixos (tranquil, en fulls a part) perquè si algun dia te'l tornes a llegir veuràs el meu art (bastant pèsim).
:)
Publica un comentari a l'entrada