Hola a tots els bloggers i als autors d'aquest mateix blog, feia molt que no postejava i he decidit fer-ho, encara sabent que no ho llegirà ningú.
Llegint el llibre de la interpretació dels somnis de S. Freud estic aprenent moltes coses sobre què pensava aquest personatge però el que m'ha fet despertar de debò són un seguit de qüestions, preguntes que m'he anat fent. Com ara: Perquè l’ésser humà somnia? Som l'únic ésser viu que ho fa? I la pregunta que em faig després de cada somni és: Perquè he somniat el que he somniat?
En fi, som una espècie per estudiar, amb molts interrogants, amb qüestions que crec que mai arribarem a respondre'ns. Perquè som tan complicats? Em pregunto jo.
PD: M'agradaria que qui comentés escribís les preguntes que se li tormenten la ment, del tema que sigui, no cal que sigui dels somnis pot ser de la vida mateixa. Així mentre ens anem preguntant anem responent a través d'altres qüestions que ens porten a resoldre aquestes amb noves qüestions i així interminablement.
3 comentaris:
Perquè somniem?... Realment és difícil saber respondre aquests dubtes, ningú sap ni perquè ho fem ni perquè somiem el que somiem... Són els somnis una eina per avisar-nos d'alguna cosa? O simplement són passos perduts en el nostre inconscient?...
Si somniem, si imaginem, si sentim dolor, alegria, tristesa... Ho fem perquè som intel·ligents, perquè tenim la habilitat de pensar. El que a mi em preocupa no és de quina manera somniem o el contingut dels somnis, sinó el potencial de l'ésser humà.
Segons els experts, només desenvolupem un 10% de la capacitat del nostre cervell i, malgrat això, no hi ha més que mirar al voltant i veure tot el que hem creat: la societat mateixa, el llenguatge, el foc, l'electricitat, l'escriptura, la impremta, internet, el transport, el telèfon,...
Què passaria si desenvolupessim al 100% les nostres capacitats?
Convertiriem el món en una guerra de grans titants intel·ligents?
O regnaria per fi la pau?
A què estem cridats? Què fem aquí?
Com podem arribar a desenvolupar al maxim la nostra ment? Què passarà aleshores? Deixarem enrere els sentiments? O realment el cor i el cap sempre aniran de bracet?
Si algu té alguna possible resposta...que me la digui...potser així comencem a desenvolupar la ment, resolent interrogants trascendents...
un hola! als membres del bloooog!!
:)
Mònica
k dir dels somnis k no s'hagui dit.. Penso k els somnis son allo k mes ens desconcerta a les persones ja que mai sabem si de veritat els hem tingut o son records del passat i quan intentem treure'n l'aigua clara i acabem amb més dubtes.
Arribara l'esser huma algun dia a desxifrar els somnis? sera possible que un mateix desencripti els seus propis somnis?
Publica un comentari a l'entrada