Avui és l’últim dia en aquesta escola per a tots quatre, ara només ens queda un pas, i és fer les PAU. Des de primària que conec al Marcel i l’Uri (primer va venir el Marcel, després l’Uri) més tard, a l’ESO, a tercer concretament, es va unir en el grup l’Eugeni.
Durant aquests anys que hem estat junts han passat quantitat de coses, hem dinat gairebé cada dia al col•legi junts, vam dormir a la mateixa habitació a Porta Aventura, ens hem relacionat més amb les fans, altrament dit les noies del menjador xDDD. Tot Això ha fet que el lligam fos més fort, malgrat algunes discussions sempre hem acabat rient, ajudant-nos si feia falta, etc.
Una de les nostres aventures va ser construir aquest blog, ha funcionat i estic content, però això no pot acabar aquí, jo vull continuar tenint aquest lligam que hem arribat a tenir. Encara diria més, m’agradaria que aquests lligams fossin més estrets i més forts per així no poder perdre mai una amistat com la vostre.
Faré referència també a la Clara, la Mònica, la Diana, la Carlota, la Sandra i la Cate, amb totes vosaltres també hem tingut una relació i crec que vosaltres també us mereixeu que sortiu al text. Vosaltres també heu contribuït de la vostre part perquè la nostre relació s’enforteixi, a més us hem conegut més i millor, també hem passat estones divertides i tristes que han contribuït a que la unió es faci possible.
Per finalitzar, dir que només queda la “sele” i Mallorca, la “sele” vull que passi ràpida, però Mallorca no, perquè vull aprofitar tots els segons que estiguem allà per assaborir amb tots vosaltres.
5 comentaris:
abans d tot dir que no m'agraden els comiats però si s'han d fer es fan.
nomes podem confiar en k ens segirem veient en el futur i si no sempre tindrem el blog o el mesenger com a meeting point tot i k espero k sigui mes k aixo.. ee en serio no em molen els comiats nyonyos aixi k adeu i sigueu molt feliços
m'he deixat uns petits detalls!!!
Què seria sense els nostres punts frikis, les nostres maratons de 12 hores o les nostres converses de menjador?
Doncs que no serieu vosaltres, no? xD
Tio és dur deixar una etapa, però pensa que la següent encara l'has de descobrir i només això ja és emocionant! I si realment us estimeu no us deixareu mai de veure!
Sí.. una etapa que deixem, una etapa que per a uns ha estat més llarga que per a altres, cosa que no fa que la importància que uns li donin sigui molt més que la d'uns altres. També les experiències previs d'uns i altres és diferent, molts porten tota una vida a la mateixa i altres potser han passat per 4 o 5 col·legis diferents. El més fàcil seria aferrar-se a la situació que ens és més còmode, per habitual i rutinària, però fer-ho seria cometre un error.
I com bé es va dir en el parlament de comiat hi hauran coses que si canviaran i altres, com els amics molt probablement no. I és ara quan veurà quina importància té cadascuna de les persones de les que es separa, en la vida diària, i molt probablement s'adonarà de que un cop separats les relacions que perduraren a un li sorprendran, perquè fa uns mesos, o ara mateix no ho hagués dit mai. És una pena, en el cas de diversos particulars, haver iniciat una relació més profunda d'amistat just ara, quan les dificultats per seguir profunditzant en ella augmentaren en gran mesura.
I ara queda només dir que és hora de dir a reveure i seguir el camí d'un amb persones d'ara i amb les que encara tocarà conèixer.
de cor a cor,,,
dir que us estimo moltissim als quatre!
:)
Publica un comentari a l'entrada