Propòsit d'any nou

Cada nou any, nova temporada, nou curs… totes les noves etapes estan plenes de bons propòsits. I clar, l’equip de Rara-Auis no ens quedem curts i també tenim els nostres propòsits per aquest nou any!!!

Volem tornar a l’època d’esplendor d’aquest blog, que sigui més viu i que tingui amb una interacció més dinàmica amb els nostres pocs lectors, que mitjançant les mesures que portarem a terme, haurien de créixer exponencialment.

Després de la llarga discussió que hem mantingut s’ ha acabat decidint que lo millor que podem fer és actualitzar diàriament (vale, vale... cada dos o tres dies) aquest blog amb continguts de gran interès i que sens dubte no defraudarà a ningú. Si aconseguim aquest petit objectiu, segur que tot el que pugui venir després, vindrà rodat.

PD1: feliç dia dels Innocents.

PD2:

L'aspecte del blog ha millorat

Sí	10 (76%)
No	1 (7%)
no ho he notat	0 (0%)
Molava més el de blogspot	2 (15%)

Existeix valeee?!?!?!?

Qui no recorda aquells vespres

Qui no recorda aquells vespres,
silenciosos i freds com les pedres,
on només la llar i la gent
poden escalfar l’hivern.

Qui no recorda el pessebre
on Jesús acabat de néixer
somriu
quan el pixaner fa un riu.

La neu a fora,
les persones a dintre,
a arribat l’hora
de que cantem a ritme.

Festa, familia i fortuna,
la que hem de celebrar
tots al voltant de la cuna.
gaudí toca ara.
L’hivern i el Nadal
venen quan més cal.


Bon Nadal a tothom i estudieu tant o més que jo

Otra Navidad Más

Supongo que será una cosas inherente a la Navidad, el encontrarse con eternos clichés que se han ido formando a lo largo de los extensos años de la comercialización de la época navideña y, también, con los que uno adquiere a nivel personal.
Como cada año ésta época típicamente casera uno realiza actividades que hacen buena pareja con “casera”, tales como leer mientras se escucha música, estar sentado en la butaca con el reposapiernas extendido. Éste año, sin ir más lejos, en 4 días podría decir con casi total seguridad que he realizado todas las acciones que uno sabe que acabará haciendo. Ya he leído (un libro, nada mal para haber acabado de empezar), he escuchado música, me he extendido perezosamente en la butaca, he decorado el árbol de navidad y he tenido la oportunidad de recordar viejas, y también recientes, batallitas con personas próximas, pero que por circunstancias diversas últimamente hayan estado alejadas de mi. También, y esto es algo ya más personal, he tenido mi época de enfermedad, ésta que siempre se empeña en acompañarme en mis periodos no lectivos y que durante los lectivos solo hace amagos de aparecer para dar paso a unas días de nerviosa actividad. Suerte que la ingestión de compuestos varios inventados no hace mucho permiten a servidor olvidarse de vacaciones aun peores en cuanto a estados febriles. Y es que las repentinas bajadas de tensión que supone el aparcar de lado largos viajes matutinos en tren y el soportar temperaturas de clima tropical en aulas localizadas en clima pseudocontinental se acaban notando en todo, uno se relaja y sus defensas (a falta de una inyección intravenosa de vitamina C) también. Éste será también momento de reencontrarse con individuos que a falta de ganas o, en el mejor de los casos, de posibilidades de ver uno has visto desaparecer de su panorama de rostros diarios, rostros que se han sustituido por una cantidad mucho mayor de características faciales de la más diversa índole y procedencias. Facciones que en su mayoría nunca acabarán siendo familiares y serán iguales que cualquier otra aparición espontánea y accidental de un desconocido que camina por las calles comerciales con los brazos sobrecargados de compras navideñas en ésta época tan entrañable.
También es éste tiempo adecuado para hacer balances anuales o, según se prefiera, trimestrales, y haciendo el mío descubro que de forma inevitable esta navidad es como tantas otras, con regalos dados con antelación, antes incluso que el árbol de navidad aparezca en el salón, con temperaturas que cada vez se parecen más a las estivales (a las estivales de antes, claro, porqué si no ahora estaríamos como rebanadas de pan de molde incrustadas en una tostadora cuyas paredes calefactores son los edificios que tan densamente pueblan esta ciudad mediterránea), con la típica avalancha de lanzamientos videojueguiles (que por primera vez se ve reflejada tan pomposamente en nuestros paneles tontos, ya que las cajas cada vez pueblan menos casas), las infinitas tazas de té consumidas compulsivamente mientras se lee, y otras tantas cosas. Tampoco cambia el balance global, como siempre servidor se siente medianamente satisfecho con lo que ha hecho pero en las opiniones que recibe de sí no son para nada positivas y expresan de una manera o de otra una cosa tan propia de la educación primaria como “Necesita Mejorar. Pero sería injusto decir que nada cambia, sería contradecir a nuestra apreciada (con animadversión) Berta Cusó, y su fuente de inspiración, Heráclito. Panta Rei. Todo fluye en todas direcciones, a polos negativos y positivos, hacia un estado neutro y entrópico. Alguno de los cambios más notorios para la mayoría es la ausencia de unas verdaderas navidades en lo relacionado con lo lectivo y académico… una pena, la verdad, pero algunos afortunados se verán recompensados por esta actual privación. También, y esta vez también a nivel personal, tan solo mirando mi entrada en el antiguo blog, las cosas en lo emocional afortunadamente han cambiado, todo acompañado de alguna manera en los libros con los que me entretengo y disfruto, trágicos y serios el pasado año, satíricos e irreverentes ahora.
Y acabando este post carente de sentido alguno, y no siendo más que una expresión de tiempo perdido que tenía que haber sido destinado a interiorizar conceptos enunciados por personajes tan amigables como Weigerstrass o Euler servidor ser despide deseando a los extraños personajes que alguna vez leen este blog una FELIZ NAVIDAD Y UN PRÓSPERO AÑO NUEVO.

P.S. Una duda existencial... ¿No es la primera ley de la termodinámica una enunciación más exacta de la sentencia de nuestro colllllega Heráclito "Panta Rei"?

Projecte sense acabar

Un projecte sense acabar... (que alguns ja vau veure) i dubto que el vagi a seguir fent (almenys no en la resta de l'any lectiu) i com que l'anava postejar si l'acabava us el deixo així (qui sap potser a l'estiu el segueixo i el podeu veure sencer XD), sinò que ho faci un altre o poseu-li imaginació i alguna cosa a la mà!

Una tirada de dados nunca abolirá el azar

Benaventurats sigueu,

Discover Marlango!

LA TUMBA DE EDGAR POE


Como la eternidad lo transforma en Sí mismo
El poeta se yergue con la desnuda espada
Sobre un siglo aterrado por el que fue ignorada
La muerte que triunfaba en esa voz de abismo.

Vil sobresalto de hidra que al ángel oyó dar
Al habla de la tribu un sentido más puro,
En voz alta anunciaron el bebido conjuro
De una negra mixtura en un innoble mar.

La tierra sea hostil, la nube nos repruebe,
Si no esculpe con ellos nuestra idea un relieve
Que la tumba de Poe de su belleza invista.

Mole calma caída de un cataclismo oscuro,
Que este granito muestre para siempre su arista
A los vuelos de la Blasfemia en el futuro.


Stephané Mallarmé.
(títol també del poeta)


Sé que és molt fàcil copiar coses i fer entrades com a xurros, però hi ha tantes coses belles ja fetes i que desconeixem que no puc evitar dubtar que quelcom fet per mi pugui arribar a igualar res d'això.

Fent esbarjo.

Això no està mort XD, només que la gent que té més temps llliure no l'actualitza -.-. Jo ho hagués fet la setmana passada, però no volia "trencar" a un dels nostres comentaristes i vaig esperar pel següent més (durant la setmana l'he passat fent d'empollòn).
Aquest cop no us amargaré la vida amb les meves vivencies... així que uns quant enllaçoc uns videos i passeu-vos-ho bé.
Lanzamientos XBOX (bastant divertit).
Adaptaciones imposibles (una chorrada).
Una altra chorrada que deu ser falas (anglès).

"Sueisha la editorial responsable de la famosa revista Weekly Shonen Jump, realizó este año un tour alrededor de todo Japón como conmemoración del 40 aniversario de la revista y para ello emitió 3 ovas nuevos, uno de Dragon Ball (con la aparición de un hermano de Vegeta)..."

Es pot veure subtitulat (anglès) des de http://www.jumpland.com/animetour/index_en.html (oficial) fent una cosa rara (no ho he fet i tampoc he vist l'OVA) o anat a youtube o altre mitjans...
Jackie Chan/Street fighter


Fins un altre.

Coses que han anat passant...

Ei! Què tal va tot gent? Bé, espero...
Ja feia moltissim que no escrivia (per una raó o una altra els meus posts igual, potser perquè no m’agrada escriure gaire, o moltes altres raons...) i ara per un desig espontani m’han vingut ganes, encara que no pas inspiració...
Ja fa un temps que va començar aquest nou curs, diferent dels anteriors, i de mica en mica s’han anat veient detalls de com serà en el futur. Han aflorat diferències entre les persones, formes diferents d’afrontar les coses, sobre tot, això últim, és degut a què el que fa cadascú és molt diferent. Diferències que haurien d’enriquir a tots quan es trobessin però que alguns cops ja han despertat algun enfrontament, a vegades per la incomprensió, el no posar-se en el lloc de l’altre persones. Però el que si que és cert és que no tothom busca el mateix en el que s’ha posat a fer. El que seria desitjable és que amb el temps aquesta comprensió que falta aparegués i ajudés una mca a tothom.
Jo a nivell personal per sort he superat la por del principi, perquè desconeixia el que m’esperava, però he vist que el més important és confiar en el que fas, sobretot intentar-ho i el que hagi de sortir, acabarà sortint, potser no brillantment, però suficient per superar aquest primer any d’adaptació encara que sigui apurant una mica...
També és interessant trobar-te amb una gran quantitat de gent semblant a tu quan potser pensaves que no era així, que eres un individu únic i a més amb una gran diferència, però no, per coses de la vida t’acabes trobant en un espai on quan sents parlar la gent és com si t’estigués representant, fins a cert punt clar.
Clar que també en això hi han diferències... gent que s’ha trobat amb què el com està treballant no té res a veure amb com ho feia fins ara, o altres, aquí em puc posar com a exemple, que estan fent lo mateix, amb uns pocs matissos com pot ser la dificultat o el poc tracte personalitzat... però al cap i a la fi molt semblant.
Una altra cosa que canvia és que si fins ara es vivia en com a màxim dos ambients (com podien ser el cole i el club esportiu, o alguna acadèmia i coses per l’estil) ara et trobes que has de compaginar bastants més... universitat, amb els grupets que es formen etc, esports, velles amistats, les amistats que anteriorment eren de la categoria anterior i ara ja no se sap el que són.... etc. I potser si no es fa amb seny un s’acaba trobant en mig de tots però sense implicació a cap i amb la sensació de no pertànyer a cap lloc ni ambient.
I acabant amb aquesta exposició de pensaments inconnexos dir que no sé quin dia de març és el concert de Megadeth, Judas Priest i Testament a Badalona.
Salut i ànims a tothom!

un dia com avui del 1877 thomas edison inventà el fonògraf

Aquest blog està per jubilar-se, però el fet d'actualitzar per dir això d'alguna manera ja es contradiu amb la mateixa idea ja que queda demostrat que algú segueix escrivint, i encara que sàpiga que poca, molt poca, gent ho llegirà sempre va bé escriure alguna cosa, per treure-li la pols al web, ja m'enteneu. El cas és que, considerant com estan les pensions, el millor serà que segueixi en funcionament i així li estalviem l’haver de demanar ajudes socials i tota la resta.

Escric des dels ordinadors de la biblioteca de la pompeu, així que ara vosaltres segurament estareu fent classe, campana o tot alhora (com es deu fer això?)(l'ori deu estar a caseta). Ja he acabat les classes però haig de fer un treball sobre un llibre la mar de maco i avorrit per igual i he decidit quedar-me per aquí... i encara no he esmorzat! Bé, vaig a seguir amb el treball.

Aps, aquí ve el tema "subliminat" del post i que ja vaig comentar amb l'Eugeny, fem alguna cosa aquest cap de setmana? propostes? cine, bars, acabar xerrant a la plaça rovira fins les tantes...? (això últim evitem-ho, si us plau).

A cuidar-se

pare postre que esteu ara en mel, rigui descol·locat el vostre nom, tinguin uns altres el bosc perenne, facis la mosca tot untat

Hola a tots. Després d'una pausa blogera torno a fer una entrada de les meves tal com vaig prometre a contracor una nit anant per marina sense rumb clar. El cas és que amb la pèrdua de comunicació entre els autors d'aquest "projecte de blog guay" cada cop es fa més difícil tractar temes que siguin d'interès comú , si és que algun dia n'hi hagueren, però passant de mals rotllos, karmes per d’altres, intentaré que surti alguna cosa decent o perdré el temps en l'intent.

Avui m’han descol•locat del tot al plantejar-me la pregunta de si és possible transmetre dolor o sofriment a través d’una obra bella, m’explico: quan nosaltres veiem unes fotografies d’un fotògraf reconegut per la qualitat de la seva obra, el bon enquadrament, l’equilibri de llum, els jocs d’ombres i aquestes retraten les penes i misèries d’un poblat africà que pateix de malària expressem la bellesa de l’obra i enaltim aquest savoir faire de l’artista però com pot la bellesa en la seva forma transmetre el sofriment i la lletjor? No és en aquest cas la bellesa còmplice del sofriment? Per tan, es pot dir que estan denunciant alguna cosa? D’igual manera, i ara em crearé alguns enemics, passa amb un poema que pretén transmetre el patiment d’algú, podem servir-nos de les paraules boniques i les belles rimes poètiques per fer arribar sensacions amargues? No haurien de ser els mitjans utilitzats igual de terrorífics i repulsius que allò que han de transmetre? Preguntes i més preguntes: que n’opineu?!

Creieu-me quan us dic que no m’agrada postejar sobre lo treballat a classe, però com que se’m demana que expliqui això amb les meves paraules es bo saber la opinió de persones tan sabies com les que escriuen i comenten aquest blog.

Parlem d’alguna altre cosa...a si! fa poc em vaig quedar de pedra al llegir un article a El País sobre la ROFLcon! Aquesta convenció que compte amb l’assistència de personatges emblemàtics del youtube com tronboy, el gordo-que-canta-dragosteadintei o altres divinitats del frikisme en majúscules com el flying spaghetti monster (dubto de la seva assistència però no de que estigui en les ments de tothom) on es fan lectures de Chuck Norris Facts, passes de LOLCats, etc... Eiii hi podriem anar! En fi...està clar que Warhol tenia raó quan va dir que en el futur tots tindríem el nostre moment de fama.

Publi (de la que fa pensar i riure) http://www.yeeeeee.com/2008/10/20/old-but-gold-advertisement-60-pics/

notícia d'ultima hora: torna led zeppelin!

Lazaro

Avui us aconsello una breu i interassant pel·lícula anomenada "the gamers", pels que ja la coneixen doncs no hi ha res a dir, però pels que mai heu sentit a paralar-ne, realment us animo a veure-la (només són 3/4 d'hora). descarga en megaupload (Subtitulat) necesita Hacha per juntar-ho o Torrent. Ho podeu considerar com... cinema alternatiu de baix pressupost XD.


I "The Gamers 2: Dorkness Rising" (Torrent) Woo!! encara no l'he comprovat (cap dels torrents). tots dos funcionen però no tenen subtçitols, la primera ès més bona

Mort

Sé que jo no porto la gestió culutural(ho porta el MarcelxDDD)però possaré uns quants espectacles, expocisions i altres complements d'oci per a qui es vulgui apuntar al carro.

-A la sala Beckett fan l'any del pensament màgic del 15 d'Octubre al 9 de Novembre http://www.salabeckett.com/pagina.asp?0=4&1=421086&2=2533&3=11807

-A l'Obra Social Fundació "la Caixa" Forum hi fan una exposició sobre l'artista Alphonse Mucha.
http://obrasocial.lacaixa.es/apl/actividades/actividad_es.html?idMenuGen=36&idCentro=918213&idActividad=25545&idMenuEspecifico=990020

-A les pantalles com els cinemes Verdi hi fan un Documental interessant sobre un advocat, S'anomena "el abogado del terro" i ha estat una pel·lícula molt polèmica a Don Ostia en el darrer festival de la ciutat.

- Esdeveniment músical a la ciutat Compdal: El 40è Festival de Jazz del 19 d'Octubre al 29 de Novembre. http://es.noticias.yahoo.com/5/20080917/ten-el-40-festival-de-jazz-de-barcelona-d798d35.html

- Per últim esmentar l'esdeveniment que es tindrà lloc divendres al vespre on tots 4 esterem presents. Visitarem la cerveteca de Barcelona, un dels majors locals d'Espanya especialitzats amb el món de la cervesa.

BON KARMA A TOTHOM I ESPERO QUE US ESTIGUI ANANT TOT MOLT BÉ ALLÀ ON ESTEU.

Perdre el temps.

Quan de temps eh??? Per la temps que no vulgui perdre el temps, no hauria ni d'esforçar-se a seguir llegint, ja que escric per escriure i per que veieu que no he deixat el blog abandonat...
Quina emoció! aquest serà un dels pocs post que he escric sencer, obviament escriure no és el meu fort, encanvi alhora de buscar un cert flux d'informació ja se'm dona millor. Ara ja estava pensant en buscar alguna cosa divertida i posar-la per complemetar, ja que ja m'estic quedant sense idees. Tot i així no ho faré, ja que aleshores hauria de borrar lo que he escrit previament -encara esteu a temps de deixar de llegir... després no em culpeu de que heu perdut temps llegint les parides que vaig posant- Pensant-ho bé, jo tampoc hauria de estar aquí escrivint, hauria d'estar estudiant i intentant comprendre els secrets i memoritzant els secrets que amaga 1er de camins.
Mira, ja se m'ha ocorregut com allargar això una miqueta més, posaré una nova enquesta (Visca!!! feia temps que no s'en posava cap) a veure quan... de que faré la enquesta??? un tema interessant? una enquesta absurda? una enquesta per saber les vostres opinion?... Si??? ja ho sabeu? si, suposo que cap de vosaltres haurà fallat, i potser molts ja haureu vist l'enquesta abans de llegir aquest post o mentre llegieu que hi havia una enquesta (tot i posar no mirar abans del post "perdre el temps"), realment no sé que fareu... però ja ho sabré. Ara podeu mirar la enquesta si ho heu fet "correctament". A si havieu encertat que seria un post absurd, no? NOO??? -Jo (de joder/jopeta...), jo no podré respondre.
Aquest post quan es canvi la enquesta ja no tindrà sentit... per això faré que duri més del compte... com tampoc avisaré a ningú, ja que no li vull malícia a ningú (recordeu que llegint això no obteniu cap mena de benefici exceptuant matar el temps ("allò que tots intentem matar i que acaba matant-nos").
Bé doncs dient això ja acabo... ja m'he allargat prou i espero que almenys els que us heu arriscat a seguir fins el final us ho hagueu passat bé. Sigueu molt feliços!!!

cabòries i més cabòries

Quan creus que tot és meravellós, fantàstic i perfecte caus dels núvols i al aterrar veus que no, la perfecció és un concepte inventat per l'home que és impossible abastar-lo. Quan creus que has trobat la veritat, allò 100% real i objectiu et trobes que qualsevol persona et ve per darrera i et tira tota la teva teoria pel terra. La veritat existeix però amb percentatges del 50% o del 20%, no hi ha la veritat absoluta en lloc, no es pot simplificar les coses en vertader o fals, hi ha matisos.

Et penses que tot anirà malament però en realitat el futur és inesperat. Per això sempre tenim por al futur perquè tenim aquell sentiment d'inseguretat que ens envolta sense saber perquè. Quan vols anar amb pas ferm el terra comença a tenir irregularitats i quan vols anar amb precaució veus que tampoc era per tant, el terra s'endureix i es fa planer el camí de la vida.

PD: aquests pensaments em venen després de llegir-me uns textos sobre Descartes, la realitat dualista i l'error en que va caure Descartes quan deia "penso, doncs existeixo"

sóc i sé què sóc

embadalir

[s. XX; probablement format de la forma adjectival embadalit, dissimilació d'un embadadit, der. de badat per influx de delit]

v 1 tr Suspendre, la contemplació d'una cosa, l'ànim d'algú.

2 pron Restar amb l'ànim suspès en la contemplació d'alguna cosa.











(pd. Vicky, Cristina, Barcelona, dissabte?)

l'amor

L’amor que sento per ella és indescriptible, no hi ha cap paraula que pugui definir tot el que sento per ella, això és un Tòpic però no deixa de ser real. Per aquesta raó el sentiment de l’amor té tantes repercussions que fa que moltes vegades arribi a ser contradictori. Atenció, quan parlo d’amor no parlo d’estimar a un amic o amiga com a tal sinó d’estar enamorat d’una persona, aquesta situació et comporta tants sacrificis i tants problemes que fins i tot ens qüestionem: per què estar enamorat si no es fa més que passar-s’ho malament i patir? Doncs aquesta pregunta és tan complicada de respondre que a vegades ens la deixem de preguntar.

A la vida hi ha coses que es decideixen, altres que no, estar enamorat és una de les segones i tot i així ho acceptem, ens resignem i ens martiritzem per ella. Una de les coses que veig que comportar estar enamorat és renunciar, renunciar a què? Doncs principalment a la nostre personalitat, podem deixar de ser com som i ser un altre, així ella ens acceptarà i anirem tallant membres del cos que ens feien ser diferents per a ser uns altres, quan estem enamorats som una altre persona. Després també renunciem a fer activitats que ens agradaven per ella, acabem mirant les coses que ella mira a la televisió, freqüentant els seus llocs habituals, deixar d’anar a mirar pel•lícules d’acció, anar a mirar pel•lícules que li agraden a ella i altres coses que sembli que al final coincidiu en tot. També renunciem als amics, deixem d’estar amb ells per estar més temps amb ella, surts de festa i potser ets l’únic que va allà on estar ella però tu hi vas sol, amb la sorpresa de tirar-te a la piscina per trobar-la i veure-la.

Tot això m’he preguntat la raó principal i crec que l’he trobada. Ens importa una merda canviar de personalitat si l’objectiu és que ella ens accepti i poder estar més temps amb ella, fem les mateixes activitats i l’intentes seguir a tot arreu per així trobar-la i poder estar més temps amb ella, renuncies a les amistats i vas amb ella trobant-te sol a un lloc ple de gent perquè saps que la trobaràs i vols estar més temps amb ella. Per què estar més temps amb ella? Doncs perquè quan estàs amb ella el temps passa diferent, perquè cada minut al seu costat et sembla tan valuós com l’últim de la teva vida, perquè només el veure els seus ulls ja li dones més importància a la teva vida. Cada segon que estàs al seu costat transforma tots aquells patiments, tot aquell malestar, en un plaer i una alegria inexplicable i això et fa sentir feliç donant-li un sentit a la vida. No saps per quina raó el simple fet d’estar al seu costat ja és un triomf, no vols res més, només seure, mirar-la, veure-la com et somriu i després pensar en aquests petits moments com batalles guanyades tot i sabent que la guerra està perduda.

PD: posaré un poema que trobo molt adequat al text:

Adéu estiu!

Avui per acabar els dies de vacances hem fet una ruta no gens lleugera per poder descansar i dormir tranquils. És la culminació de les vacances d’estiu per a molts, per a mi ha estat un bon final d’un bon estiu en el que m’ho he passat d'allò més bé.

Toca tornar a la realitat, posar els peus a terra, començar amb una altre rutina, amb nous ambients i amb noves persones, però sense deixar de recorda a aquelles bellisimes persones amb les que has passat durant tant de temps aquest estiu. Aquells amics que han fet que un estiu infernal es convertís en una màgica nit d’estiu sota la lluna, prenent la fresca i deixant passar el temps fins les altes hores de la matinada.

PD: Ara hi ha un projecte pendent (el famós inter-rail). El meu objectiu al proposar aquest viatge per l’any vinent era fer un viatge per algun lloc d’Europa i així trobar una excusa per trobar-nos durant l’any fent així que els fils de la relació no es trenquessin, després també havia proposat al viatge de mode a que fos un preludi de diferents viatges futurs (però això ja es veurà més endevant).

A més, anant junts enfortiríem relacions i la teranyina seria ja intrencable. Fins l’infinit i més enlla! Sé que encara continua sent massa aviat per parlar del tema, tot just acabem l’estiu 2008 i aquest ens està parlant de l’any vinent us estereu dient. Doncs Sí! perquè el vull fer i la primera cosa seria buscar els llocs on ens faria gràcia anar i qui seriem, dic això últim perquè veig a gent no gaire convençuda.

Desitjo un bon començament de carrera al 50 % dels autors (Ori i Eugeni) i a també a la Sandra, Moni, Clara, Diana i Cate (que no sé si comença demà).

la cançó de l'estiu

Si per alguna cosa s'ha caracteritzat l'estiu d'enguany ha estat per la seva falta d'un himne, un ritme fàcil, una lletra enganxadora, parlo és clar, de la cançó de l'estiu. Davant aquesta pèrdua dels valors que antigament ens unien vull proposar-ne una que m'ha agradat força. Proposeu les vostres cançons de l'estiu! (els membres del blog podeu modificar el post i introduir-hi la vostra petició, la resta podeu inserir el link en els comentaris).




si senyor! la casa azul, els freaks que es van inventar la mítica "amo a laura"

odio les comptes d'internet!

I tot hi així me n'he creat una a youtube. Be doncs això, que tinc una compte nova on penjaré vídeos fets per a mi (així dels cutres amb Movie Maker) o d'aquests universitaris que estan tan de moda.


Crec que per ser el primer vídeo no està malament, potser una mica repetit (sobretot algunes fotos) però la intenció és el que compte (i ja sabeu que odio fer-me una compte d'internet).

A part d'això, també us posaré un conte del Jorge Bucay.

Solo por amor:
Camino por mi camino. Mi camino es una ruta con un solo carril: El mío. A mi izquierda, un muro separa mi camino del camino de alguien que transita a mi lado. De vez en cuando en esta pared inmensa veo un agujero, una ventana, una hendidura... Un día, mientras camino, veo aparecer del otro lado del muro una figura que transita a mi ritmo en mi misma dirección. La miro: es una mujer hermosa. Ella me mira. La vuelvo a mirar. Le sonrío, me sonríe. Un momento después, ella sigue su camino y yo me apuro. En la siguiente ventana me detengo un minuto... Cuando ella llega,nos miramos a través de la ventana, del agujero... Le digo con señas lo mucho que me gusta. Me contesta con gestos... creo que me entiende... y continúo mi camino. Empiezo a correr con la vista clavada en el muro. De pronto la veo, está esperándome... Le hago un gesto, ella me devuelve un beso en el aire y sigo caminando... y la vuelvo a ver. Es ella todo lo que necesito.

Quiero pasar al otro lado del muro pero la puerta es muy estrecha. Paso una mano, paso un hombro, hundo un poco el estómago, me retuerzo un poquito sobre mí mismo, casi consigo pasar mi cabeza... pero mi oreja derecha se atasca. Empujo. No hay forma, no pasa y no puedo usar mi mano para retorcerla porque no podría poner ni un dedo allí. No hay espacio suficiente para pasar con mi oreja. Tengo que tomar una decisión (porque mi amada me espera, porque es la mujer con la que soñé toda mi vida). Saco una navaja del bolsillo y, de un solo tajo rápido, me atrevo a darme un corte en la oreja para que que mi cabeza pase por la puerta. Y lo consigo: mi cabeza pasa. Pero ahora es el hombro el que se queda atascado. La puerta no tiene la forma de mi cuerpo. Hago fuerza. Mi mano y mi cuerpo han pasado, pero mi otro hombro y mi brazo no pasan... Ya nada me importa así que, tomo impulso y fuerzo mi paso por la puerta... Ya casi estoy al otro lado. Justo cuando estoy a punto de terminar de pasar, me doy cuenta que mi pie derecho se ha quedado enganchado al otro lado. Por mucho que me esfuerzo no consigo pasar. No hay forma. Estoy casi al alcance de mi amada así que agarro un hacha y, apretando los dientes, doy el golpe y desprendo la pierna.

Ensangrentado, a saltos, apoyado en el hacha y con el brazo desarticulado, con una oreja y una pierna menos, me encuentro con mi amada.
- Aquí estoy. Por fin he pasado. Me miraste, te miré, me enamoré. He pagado todos los precios por tí. Todo vale la pena en el amor y la guerra. No importan los sacrificios, valían la pena si era para encontrarse contigo, mi amada.

Ella lo mira mientras se le escapa una mueca...
- Así no, así no quiero... A mí me gustabas cuando estabas entero.

"lo juras por el blog!?"

Bonica frase, oi? lo juras por el blog?! està manllevada de la pel·lícula Juno (pel·lícula que ja he vist cinc cops, superant així a El retorno del rey o El gran lebowsky) he pensat que quedava bé com a títol i pels que no sàpiguen pk jurar doncs ja ho saben.

Aquest viatget m'ha donat per tot, i per tot també s'inclou escriure, així que...:

No li va costar prendre aquella (precipitada, encara que ell no ho veia) decisió. Només va haver d’agafar les claus i sortir per la porta, tota la resta li era igual. Sentia que es deixava alguna cosa, al principi va creure que es podria tractar d’alguna espècie de sentiment de culpa traïdorenc que intentava retenir-lo, ho descartà i s’acabà decantant per un simple però no menys important: no li he deixat menjar al Montalbano! El Montalbano era el seu gat, pujà a omplir-li el plat, al principi va pensar que seria millor endur-se’l però s’ho repensà al pronosticar la reacció de la seva dona davant tal pèrdua (era un bon home si pensem que, mentre abandonava la seva esposa, es va a parar a pensar sobre qui es mereixia la custodia del gat, o potser era que, senzillament, li feia nosa). Ara si que estava tot enllestit, ja res el retenia allà, baixà per les escales a corre-cuita mentre feia plans de futur, es parà de cop i aixecà el cap de sobte. Amb sorpresa va recordar que, abans d’haver pres aquella (precipitada, encara que ell no ho veia) decisió s’estava preparant una lasanya i l’havia deixat gratinar al forn. De poc que no s’incendia la casa! El fum ja havia ennegrit el marbre de la cuina i la feina va ser seva per netejar aquell merder. En haver acabat s’estirà al sofà cansat i obrí la televisió, era un diumenge per la tarda (el pitjor dia i hora per decidir fugir de casa) i la programació no passava de pèssima, es quedava en mera tele-porqueria. Passà el temps i quan els ulls se li havien tancat i la primera gota de baveta ja tacava el coixí estampat amb flors orientals ho recordà, s’aixecà de cop, agafà les claus altre vegada i sortí corrents del pis. Tornà a entrar, va apagar la televisió (feien un anunci sobre un cotxe imprescindible per viure plenament) i tornà a sortir. Ara baixava les escales més tranquil·lament però més segur que mai del que es proposava. Quan ja arribava a la porta que donava al carrer una veu el cridà des de l’entresol, s’atansà a la barana i mirà cap a munt: era la senyora Remei, el fugitiu pensà que estava perdut, perquè us feu una idea de com n’estava de perdut només cal saber que l’expressió “enrotllar-se com una persiana” era a la senyora Remei el que “més dolent que la tinya” a Jack l’esbudellador (per posar un exemple... si ho preferiu pot ser Adolf Hitler, però si simpatitzeu amb el moviment nacionalsocialista, pot ser Josef Stalin, i si sou comunistes, George Bush i així ens hi podríem estar fins demà perquè si alguna cosa sobra en la història són paios amb molt mala hòstia). Deixant de banda totes les xafarderies que li explicà la senyora Remei que ara descansava els braços amb passivitat sobre una escombra de fusta, el que més li cridà l’atenció va ser el missatge que la seva dona havia deixat per tal de fer-li arribar (és curiós ja que la dona preferí prescindir de post-its a la nevera, sabia que si el seu marit intentava sortir es toparia amb la Senyora Remei, la Veïna, una presència omnipresent i una ment omniscient, el Sino de l’escala i, amb aquestes qualitats, la persona amb més semblances a Déu que es pugui conèixer). El missatge consistia en dues paraules: pa i llet. Se li plantejà un dilema: enmig d’una fugida (precipitada, encara que ell no ho veia) es requeria l’abastament de certs queviures, sabia que el millor per tal d’alleugerir el procés de l’emancipació seria no fer cas del que li acabava de dir aquella Homoxefarderis, però també sabia que l’única manera de curar-se de culpa era complir amb la tasca domèstica, encara que fos l’última, així deixar-ho tot llest i no donar més motius a la seva dona per enfadar-se. Pujava amb un pack de tetrabrics de llet i dues barres de pa i encara no entenia com podia ser que es tardés tant en emprendre una fugida (precipitada, encara que ell no ho veia) per sempre. Ara restava pensatiu, assegut en una cadira del menjador. Reflexionava sobre el motiu d’aquella fugida: des de feia temps es portava malament amb la seva dona i ella ja li havia insinuat el divorci, estava ple de deutes i la seva carrera com ajudant de direcció en una cadena local no ajudava gaire, a més últimament freqüentava molt els bars del barri i ja batia rècords olímpics en la modalitat buidar ampolles per nit. Estava convençut de que si ho deixava per un altre dia no podria fer-ho i no tenia cap intenció de quedar-se un dia més. Altre cop s’aixecà, agafar les claus i... es parà un moment, es mirà la mà i veié el joc de claus: la del replà, la del traster, el clauer d’un Mickye Mouse (un clauer d’aquells que descobreixes un dia i que no pots arribar a recordar com ha anat a parar-hi) i la clau del pis. Aleshores ho va veure tot més clar: perquè carai agafava les claus si del que es tractava era de no tornar mai més!? Les deixà caure al terra i sortí. D’una batzegada tancà la porta i baixà les escales, ara ja no existia la possibilitat de donar marxa endarrere. Cridà un taxi (a casa conduïa la seva dona) el taxista li preguntà on volia que el portés i se’n adonà que encara no havia decidit on aniria. Tardà uns minuts en respondre: a l’aeroport.

pd: no és un relat amb moraleja (o almenys no és la intenció). Si voleu un final alternatiu m'ho feu saber i el tindreu.

Somier

Hola a tots els bloggers i als autors d'aquest mateix blog, feia molt que no postejava i he decidit fer-ho, encara sabent que no ho llegirà ningú.
Llegint el llibre de la interpretació dels somnis de S. Freud estic aprenent moltes coses sobre què pensava aquest personatge però el que m'ha fet despertar de debò són un seguit de qüestions, preguntes que m'he anat fent. Com ara: Perquè l’ésser humà somnia? Som l'únic ésser viu que ho fa? I la pregunta que em faig després de cada somni és: Perquè he somniat el que he somniat?

En fi, som una espècie per estudiar, amb molts interrogants, amb qüestions que crec que mai arribarem a respondre'ns. Perquè som tan complicats? Em pregunto jo.

PD: M'agradaria que qui comentés escribís les preguntes que se li tormenten la ment, del tema que sigui, no cal que sigui dels somnis pot ser de la vida mateixa. Així mentre ens anem preguntant anem responent a través d'altres qüestions que ens porten a resoldre aquestes amb noves qüestions i així interminablement.

Curiositats/Noticies

Fa temps us vaig ensenyar un nerd, ara us ensenyo un hikikomori

Notícia d'Ubisoft (no es cap joc nou)

Aventura fet amb youtube: http://es.youtube.com/watch?v=BckqqsJiDUI requereix paciencia i temps.

MNAC, Budokais...o3/o8/o8

Després de molt de temps sense publicar res i, amb un lleuger sentiment de culpa i d’obligació ‘moral’, faré una breu crònica d’un dia d’agost qualsevol com ahir, més o menys, va ser.

Ahir era el dia escollit per anar a veure l’exposició dels dadaistes [que molen un mun!] que ara es troba instal·lada en el MNAC. Pels qui no sàpiguen ben bé qui son aquests tios doncs dir que un d’ells és qui va presentar el famós urinari firmat a una exposició d’art [un objecte ready-made]. Aquest i altres objectes no menys estranys conformen els articles exposats.

Els integrants teòrics d’aquesta expedició (l’anomeno així perquè donada la calor que feia i les farragoses condicions que això provoca feia que aquesta excursió presentés unes dificultats força elevades, sobretot a nivell psicològic) erem els senyors integrants d’aquest blog Ferry, Purple Haze i Caius Cosades i també una amiga d’aquests senyors que al final no es va presentar per culpa de tenir una agenda molt apretada, festivament.

El dia va ser acordat ja fa unes setmanes, condicionat per l’entrada de franc que ahir es dispensava, i només quedava l’hora. Va ser acordada sense gaire discussió ni seny la nit abans, en unes circumstàncies que obligaven una hora tardana donat que dos dels expedicionaris tenien una sortida nocturna programada per la nit anterior.
Va arribar el matí i només un dels integrants es va aixecar a l’hora desitjada, les onze, aquest era Purple Haze. Caius Cosades que no és que hagués fet gaires coses es va quedar adormit i només va poder despertar-se a tres quarts de dotze i, per últim, el senyor Ferry va despertar-se a les dotze hores i trenta-nou minuts. Tot això feia que el dia comencés de forma accidentada. Com a dada important cal dir que l’hora de trobada a la pça. Espanya eren dos quarts d’una.

Com es pot deduir només Purple Haze va arribar a l’hora acordada. Caius Cosades, cal dir que amb una lleugera mala sort a l’hora d’agafar el metro, un quart d’hora més tard i Ferry just després de despertar-se va truca dient que vindria més tard.

Els dos primers en arribar van procedir cap al museu, a vegades confonent-se les intencions d’anar a veure l’exposició i refugiar-se en un recinte equipat amb aire condicionat. Després de deixar les pertinències de Purple Haze a una taquilla proseguiren amb la visita i anaren veient diferents pintures, descripcions, esculptures, artefactes i andròmines. A la una i quaranta minuts es va presentar davant dels dos integrants ja presents el senyor Ferry. La visita va seguir fins dos quarts de tres, temps impregnat de comentaris sobre el que es veia, explicacions especialitzades del senyor Purple Haze, altres comentaris pertinents i filosòfics del senyor Ferry, i moltes estones d’escoltar i fer petits comentaris per part de Caius Cosades.

A dos quarts de tres van aparèixer els avisos sonors que indicaven l’hora de tancament del museu. Els ja tres integrants de l’expedició van trobar-se al carrer caminant sobre un sol que a estones impressionava i buscant de forma incessant les poques ombres que per la zona de pça. Espanya es poden trobar. També va ser l’instant quan el senyor Ferry fent una cosa que només comprenia ell, o potser ni ell, es va caure, sense fer-se mal, per sort. Mentre caminaven es va decidir anar en metro fins la casa de Purple Haze per passar les hores més caluroses del dia i de pas fer un petit àpat.

Les activitats que més destaquen de la visita a casa de Purple Haze van ser veure cuinar unes hamburgueses a Purple Haze que després van ser implemantades a uns trossos de pa amb ketchup i mostassa formant així uns sabrosos entrapans. Mentre es feia l’àpat es va visionar tres episodis de la gran sèrie que és Family Guy. Mentre es portava a terme aquesta noble activitat van arribar els simpàtics progenitors de Purple Haze que havien tornat a la llar la seva filla, germana petita de Purple Haze. Se’ns va ser ofert tot tipus de menjars, postres sobretot. Gelat, cafè, té, galetes, fruita i potser alguna cosa més. Va ser un àpat força agradable.

Quan la programació de la Sexta va passar a la seva següent parada, Futurama, es va proposar fer quelcom, però ningú sabia el què, o si més no, no s’atrevia pronunciar una cosa gaire bé inevitable. Es va acordar anar a fer una visita al senyor integrant d’aquest blog Marginat Social. Es va fer la ruta del carrer Argentona fins el carrer Camèlies, un altre cop fent tot el possible per evitar ser objecte de la intensa irradiació del sol. Després d’equivocar-se en el timbre del pis, i després de picar en el que era el correcte, veient que no es rebia cap resposta es va decidir trucar-lo. Gràcies d'aquesta trucada es va saber que tot i semblar no estar present el senyor Marginat Social es trobava a casa seva i que estava disposat a contradir el seu alias i sortir fora de casa seva. Tothom qui s’imaginava que en aquell instant Marginat Social estava en una sessió de joc estiuenca no s’equivocava.

Tot seguit es va decidir prendre el camí inevitable d’una tarda de calor insuportable i de poques idees brillants. Tots quatre van baixar fins el carrer Legalitat a la residència que hi té establerta el senyor Ferry a ‘fer uns Budokais’. Tot això passava sobre les cinc de la tarda. El senyor Ferry i els seus invitats es van acomodar en els sofas del saló, uns sofas que ja acumulen un nombre d’experiències molt important (marató de cinema, crèdit de síntesi, tardes diverses...), i començaren el que havien vingut a fer, a jugar al Budokai. Més endevant es va canviar de joc, en favor de Soul Calibur, buscant un major grau d’entreteniment. Com a gunyador i dominador, clarament, es va proclamar la màquina que, sota diferents noms com Ryder, Tiger Cat i semblants, va vèncer a tots els integrants humans de la partida. Així passaren unes tres hores. Llavors Marginat Social obligat per uns rígids hàbits alimentaris va marxar a sopar al restaurant que regenten el seus pares. L’ambient va decaure, els polzes ja no estaven en les millor condicions. Per combatre-ho primer es va recorrer a Need for Speed: Most Wanted, el qual no va funcionar, tècnicament. Després va ser el torn de i MotoGP, però tampoc va ser el que s’esperava.

Davant d’aquests petits problemes la reunió social es va dissoldre i els invitats, Purple Haze i Caius Cosades, van procedir a les seves respectives llars.

Tot plegat un dia aprofitat,i entretingut... per ser un dia d’estiu, clar està. Així i d'altres innombrables maneres alguns busquen fer un acte dadaista pur...

sota el pont

Si, en aquest món de Déu no hi ha res de nou. Les preocupacions i les cabories que ens donen sentit en l'existència segeixen sent les mateixes que han estat sempre, definitivament "no hi ha res nou sota el sol".

Com la materia, ni es crea ni es destrueix, es transforma.

Tot flueix.

Tot es repeteix.

www.quedeletras.com

eXgae

Ja era hora que sortís una organització com la eXgae és “una asesoría legal online que se dedica en "librar a los ciudadanos de los abusos de la SGAE y demás entidades de gestión" segons l’article de la vanguardia:















Com ja sabeu, i si no la SGAE ( Sociedad General de Autores y Editores) és aquella que està més a favor del cannon digital (sí, allò que encareix els preus de tots els productes informàtics) i la que s’ungeix les mans amb aquest. Realment ja ho sabreu si heu llegit l’article. Però també són “conegudes” algunes de les “maleses” que han fet: Quan van contractar a un detectiu per gravar en una festa privada que reproduïen música suposadament protegida, o quan van denunciar la frikipedia per ferir el seu “orgull”, o quan van acusar a la SGAE d’apropiar-se del 10% d’un festival benèfic.

Els resultats de l'última:

D'entre aquests quin creus que és el millor invent ideat per l'home?

l'escriptura	4 (36%)
internet	1 (9%)
Déu	1 (9%)
el pà amb tomàquet	3 (27%)
el gat de la sort	2 (18%)
la "crema de baba de caracol"	1 (9%)
l'escuredents	0 (0%)

amb vosaltres un altre cop

Després d'un mes intens, viatjant per aquí i per allà. Ara ja he tornat, amb ganes de no sé què, però de fer algu. Estic molt cansat però m'ho he passat de cookies, he vist que mentre jo he estat fora han canviat algunes coses, algunes bones, altres no tant. Malgrat aquests petits canvis el món segueix el seu curs, ningú pot canviar el transcurs d'un riu, tots l'hem de seguir...

Avui m'he despertat i he pensat que l'any vinent, a l'estiu, podriem fer un viatge amb inter-rail. És un projecte que podriem portar a terme, així ens obligariem a veure'ns mentre ens preparem el viatge i així també estarem junts uns dies a l'any. Perquè, algú sap el que ens espera el futur? No, doncs intentem veure'ns el màxim possible per a així no perdre el que hem guanyat.

PD: possaré un video que em mola mazo i que em porta molt bon karma, un video de Enya.

Una contra més...

Un classic dels meus.

Una contra que jo tampoc havia llegit -.- (ho faré ara).


I un "acudit" que havia "promès".

La profesora interviene en una discusión entre dos alumnos.
- Luisito, ¿cuál es el problema?
- Es que soy demasiado inteligente para estar en el primer grado.
Mi hermana está en tercero y yo soy más inteligente que ella. ¡Yo
quiero ir para el tercero tambien!
La profesora ve que no puede resolver el problema y lo manda para
la dirección.
Mientras Luisito esperaba en la antesala, la profesora le explica
la situación al director. Este le promete hacerle un test al
muchacho, que seguro no conseguirá responder a todas las preguntas, y así accederá a
continuar en el primer grado. Ya de acuerdo ambos, hacen pasar al
alumno y le hacen la propuesta del test, que él acepta.
- A ver Luisito, ¿cuánto es 3 por 3?
- 9.
- Y ¿cuánto es 6 veces 6?
- 36.
El director continúa con la batería de preguntas que un alumno de
tercer grado debe conocer y Luisito no comete ningun error. Por lo que
dice a la profesora:
- Creo que tendremos que pasarlo al tercer grado.
- ¿Puedo hacerle yo unas preguntas también? .
El director y Luisito asienten.
- ¿Que tiene la vaca 4 y yo sólo dos?
- Las piernas. - responde sin dudar
- ¿Que tienes en tus pantalones, que no hay en los míos?
El director se ajusta los lentes, y se prepara para interrumpir.
- Los bolsillos - responde el niño.
- ¿Qué entra al centro de las mujeres y solo detrás del hombre?
Estupefacto, el director contiene la respiracion.
- La letra "E- responde el alumno.
- ¿Y donde las mujeres tienen el pelo más encaracolado?
- En África, responde Luisito sin dudar.
- ¿Qué es blando, y en las manos de una mujer se torna duro?
- El esmalte de unas, profe
- ¿Qué tienen las mujeres en medio de las piernas?
- Las rodillas, responde Luisito al instante.
- ¿Y que tiene una mujer casada más ancha que una soltera?
- La cama.
- ¿Qué palabra comienza con la letra C y termina con la letra O y
puede estar claro u oscuro?
El director empieza a sudar frio.
- El cielo, profesora.
- ¿Y que empieza con C tiene un agujero enmedio y yo se lo dí a
varias personas?
- Un CD.
Más aliviado, el director les interrumpe y le dice a la
profesora:
- Póngame a Luisito en 4º grado. ¡Yo me habría equivocado en todas!

PD: va retrassat però els resultats de l'últina enquesta:

Quin és el teu ordre de preferència?

Dormir, menjar, lleure.	2 (20%)
Dormir, lleure, menjar.	1 (10%)
Lleure, dormir, menjar.	2 (20%)
Lleure, menjar, dormir.	1 (10%)
Menjar, dormir, lleure.	2 (20%)
Menjar, lleure, dormir.	2 (20%)

un curs imbescanviable

Benvolguts companys i benvolgut lector aliè a aquesta iniciativa blogera, és per a mi un motiu de profunda satisfacció tornar a escriure un text amb un mínim de coherència (cohesió i adeqüació també, es clar) després de posts consistents en videos i paraules minçes i exigues amb un rerefons sovint poc definit.

En primer lloc vull felicitar a tots aquells que, com jo, han finalitzat el segon de batxillerat i han conegut fa poc el resultat de les proves d selectivitat. A tots ells els desitjo que disfrutin la seva nota entrant a la carrera que més desitgin.

Intentava fer un post seriós pero ja veig que no serà possible, m'acaben d'enviar un curiós misatge amb una curiosa imatge, nyam-nyam!



(I ara inevitablement he recordat Mallorca)

o no! no sé que escriure.. us hauré de posar un video de youtube (no sé perque m'empenyo en fer posts seriosos si sempre que m'ho proposo acabo penjant un video per mandre)




Bon estiu!


A! i recordeu: No paki, no party!

Bones vacances

Bones vacances, sobretot per aquells universitaris que estàn de finals.
Comencem amb un quants videos freaks de més...
FlipBook de dragon ball
Japonesos 1
Japonesos 2
Una mica de cultureta, que sempre va bé ;)...
Un nerd:

Clica a la imatge per veure informació fiable. -.-

I si us entusiameu, llegiu com funciona una televisió de plasma o un de LCD (xataka).

Dorgues per videojocs oO. Que trist, dopar-se per passar-se un joc... mira que fa temps (per cortesia de caius) vaig poder llegir que els videojocs causaven prou plaer de manera que no necessitaven de drogues.

Crec que ja està tot... sinò ja hom posaré en un altre. Passin-ho molt bé, perquè jo ho faré.

comença un nou demà

Avui és l’últim dia en aquesta escola per a tots quatre, ara només ens queda un pas, i és fer les PAU. Des de primària que conec al Marcel i l’Uri (primer va venir el Marcel, després l’Uri) més tard, a l’ESO, a tercer concretament, es va unir en el grup l’Eugeni.

Durant aquests anys que hem estat junts han passat quantitat de coses, hem dinat gairebé cada dia al col•legi junts, vam dormir a la mateixa habitació a Porta Aventura, ens hem relacionat més amb les fans, altrament dit les noies del menjador xDDD. Tot Això ha fet que el lligam fos més fort, malgrat algunes discussions sempre hem acabat rient, ajudant-nos si feia falta, etc.

Una de les nostres aventures va ser construir aquest blog, ha funcionat i estic content, però això no pot acabar aquí, jo vull continuar tenint aquest lligam que hem arribat a tenir. Encara diria més, m’agradaria que aquests lligams fossin més estrets i més forts per així no poder perdre mai una amistat com la vostre.

Faré referència també a la Clara, la Mònica, la Diana, la Carlota, la Sandra i la Cate, amb totes vosaltres també hem tingut una relació i crec que vosaltres també us mereixeu que sortiu al text. Vosaltres també heu contribuït de la vostre part perquè la nostre relació s’enforteixi, a més us hem conegut més i millor, també hem passat estones divertides i tristes que han contribuït a que la unió es faci possible.

Per finalitzar, dir que només queda la “sele” i Mallorca, la “sele” vull que passi ràpida, però Mallorca no, perquè vull aprofitar tots els segons que estiguem allà per assaborir amb tots vosaltres.

Frases (3/3)

I avui… l’entrega definitiva de frases del Col·legi SEK, les que corresponen a segon de Batxillerat aquest curs que oficialment ja hem acabat però que encara ens estressa en forma de Proves d’Accés a la Universitat, Selectivitat… “sele” pels ‘amics’.

...

[Classes de castellà, amb Concepción Varela ...Returns]

- [Neus Soler, fent gala del seu excels castellà parlat i, com no, de lo guay que és...]: Veintisiete ochenas [octavos, volia dir, costa de pillar-ho...]

- [Concepción]: Metanol! [una interjecció de les més típiques...]

- ...un altre dia, L’Albert Muñoz s’equivoca...

- [Concepción]: Animal de bellota!

[Un dia a química...]

- [Sira Gómez Vilella]: Que pront! [què aviat...]

[S’entrega el primer exàmen d’història de l’any...]

- [MªCarmen Gómez]: Marc [Mestre] hem de millorar, eh... higiene va amb ‘h’!

[Concepción Varela]

- En esta clase el desodorante no funciona...

[Un dia al pati...]

- [Evgeny Pesotskiy]: Bausà, suspendrè química...!

- [Narcís Bausà, ex-professor de química]: Si suspens... te la talles!

- ...Evgeny Pesotskiy no va suspendre...

[Castellà, frase mal escrita sintàctictament a l’examen de castellà]:

- [Conchi]: Aquí lo que hay es una diarrea!

- ... Enrique Oro apalaude...

- [Conchi]: ¿Oro, quiere que le aplauda a la cara?

[Classe de filosofia, parlant sobre la justícia espanyola i rememorant una sentència de violació feta per un tribunal conservador...]:

- [Aureli González]: Hallándose la hembra en disponibilidad de uso. [Es veu que portava minifalda].

[Classe de català, el context és secundari]:

- [Rosa Suriñach]: Escolta Marina... que li menjaràs tot el geperut a l’Oriol!

[Una altra interjecció típica...]:

- [Aureli]: Hooligans!

[Classe de mates amb l’il·lustre senyor Òscar Coll]:

- [Òscar]: Clara, que estàs espantada?

- [Clara Esteva]: No, és que em reia de tu.

[Classe de filosofia, l’Aureli parlant d’Epicur i la mortificació del plaer]:

- “Vot de castedat”, no em digueu que això no és mortificació del plaer.

[Antonio Zuñiga]:

- El lema de dibujo técnico es...

- ...es posa a escriure a la pissarra...

- “No desprecies a la serpiente por no tener piernas, Pequeño Saltamontes.”

- ...i ho pronuncia amb accent xinès per dedicar-li a l’Oriol Chiou...

- Después veremos a Pequeño Saltamontes con la mordedura en la pierna...

[El col·lega Xavier León]:

- Sense Plató no hi hagués hagut Walt Disney.

[Antonio, cossos platònics]:

- El tetraedro es como el monstruo del lago Ness, siempre aparece pero nadie sabe lo que es.

[MªCarmen Gómez]:

- ...formaban jovenes y jovenas.

[Òscar Coll]:

- Mireu què m’ha fet l’Àlex [Bataller], és un cabrit, eh! [Interpreti’s amb veu ronca].

[Albert Gabriel, professor de llatí. És divendres de carnaval, la Carlota va disfressada de gitana, cosa poc clara fins a cert punt...]:

- [Albert]: Carlota, que no et disfresses avui?

[Dibuix tècnic, la gent encara no ha arribat de l’examen de castellà]:

- [Antonio]: Va, vamos a plantear un ejercicio extra.

- [Evgeny Pesotskiy]: mmmm, Chiou, tu en vas fer un, oi?

- [Oriol Chiou]: Si, Antonio, ayer por la noche te hice uno.

- [Antonio]: Pues muy bueno no debió de ser, porqué no me acuerdo.

[Parellada a Sira]:

- Gómez, no sé que te deparará la vida... [qui sap...]

[Òscar, amb un dels seus típics fallos de ‘dislèxia’...]:

- Dicta la matriu transputada [transposada].

[Antonio, notas del examen]:

- Oro parece, plata no es, un 8.9 es. [Dirigit a Enrique Oro]

[Un altre cop el col·lega Xavier]:

- [Parlant del maniqueisme]: “Maniquisme” [ho posava en un examen de S. Agustí] deu ser el culte que es segueix a molts aparadors de Barcelona

- ...el mateix dia...

- Qui robaria un llibre de filo? No ho faria ni jo, a menys que me l’haguessin robat a mi primer, clar...

- ...i una altra...

- [Gemma Artola llegeix sobre S. Tomàs]: I el Papa es va oposar-s’hi energèticament...

- [Xavi]: Energèticament, no, no prenia Red Bull®

[Típica discussió a classe de castellà]:

- [Conchi]: Eugeny, sientate bien... [Estava balancejant-se a la cadira recolzat a la paret].

- [Evgeny Pesotskiy]: Ya estoy bien sentado...

- [Conchi]: Se podria mejorar, te podrían poner una hamaca.

- [Evgeny Pesotskiy]: Si... lo he escrito ya en els buzón de sugerencias.

[Química]:

- [Clara Esteva]: Ufff... estic ofegada.

- [Parellada]: Doncs si, tens cara d’ofegada.

[Mates, brillant explicació del nostre professor]:

- Quantes més equacions més incompatible aparentment és un sistema [d’equacions].:

Primera equació: vull un cotxe bo.

-bueno, bastantes solucions...

Segona equació: que gasti poc

-menys solucions...

Tercera equació: que sigui barat

-ufff, quasi que només en queda una...

Quarta Equació: qui tingui autopilot

-ara ja... ja pots buscar!

- ...un altre dia, parlant dels sistems de Gauss...

- [Àlex Bataller]: El Gauss aquest va inventar moltes coses, no?

- [Òscar]: Si era un crack, un gran matemàtic.

- [Evgeny Pesotskiy]: Com Bolzano, no?

- ...la gent riu... tots callen... riu Berta Vizcaíno.

- ... i seguint amb les frases del Sr. Òscar...

- [Oscar]: Manu, tinc un dubte molt gran...

- [Àlex Bataller]: ¿Eres gay?

[Laia Palet, quan ens va venir a fer l’examen d’anglès, un examen que la mitja va estar entre vuit i nou... *-)]

- [Laia Palet]: Com és el teu cognom?

- [Evgeny Pesotskiy]: Pesotskiy... [Песоцкий]

- [Laia]: Cony! Això és rotllo PSOE. [Faltaven dues setmanes per les eleccions generals.]

- ...seguidament...La Laia amenaça a l’Artur Bardera amb posar-li un menys 1 a l’examen...

- [Artur]: Què haig de fer per treure un +1?

- [Laia]: Potser si vas a P-3 et donen un gomet.

- ...moments més tard...

- [Àlex Bataller]: Tu [Laia] em vas posar la primera carta!

- [Laia]: Si, i mira que maco estàs ara.

[Conchi, repartint fulles de sintaxi corregides que ningú havia sabut fer]:

- [Conchi]: Estos ejercicios son una M, puntos suspensivos.

- [Miguel Moreno]: MMM... ¿Una maravilla?

- ...mateix dia...

- [Conchi]: Neus, ¿cómo se comportaban estas oraciones [adverbiales impropias]?

- [Neus]: Bien.

[Julio Monje]

- ¿Os acordáis de esto? [Càrregues positives cap enfora, negatives cap endins].

- [Clàudia Hernández]: Ah, sí, en eso que te equivocaste..!

[Xavier León, despedint-se]:

- Em podeu utilitzar pel que volgueu.

- ...acaba de llegir un article seu a la revista del cole...

- Ara espero que algun dia aprengueu a escriure així.

[Classe de castellà]:

- [Miguel Moreno]: Es un complemento indirecto..

- [Classe/Conchi]: Uhhhh..

- [Miguel Moreno]: ¡Un complemento directo de persona!

- [Conchi]: Ahora me siento abducida por los extraterrestres, Miguel... cuando encuentres un complmente directo de piedra, me avisas.

- ...

- [Conchi]: ¿Qué tipo de oración es esta, Gemma?

- [Gemma]: Una subordinada Adverbial Final.

- [Conchi]: ¿Su función?

- [Gemma]: Complemento Directo.

- ...riure general... la Conchi es dóna cops contra la taula amb el cap...

[Antonio, fent un dels seus habituals raps...]:

- Oriol, te has cortado el pelo
pero sigues igual de feo!

- ...quan comença una classe entra i escriu a la pissarra...

- 1. El briquidans
2. El crusaito
3. El maiquelyakson
4. El robocop!

[Classe de català, la Rosa està escrivint els personatges de La Plaça del Diamant a la pissarra]:

- [Gemma]: Antoni no va amb accent?!

- [Rosa]: No... plana acabada en vocal.

[Antonio, mentre l’Oro estava de camí cap a la pissarra]:

- Enrique va a dar un paso muy importante, va a reconocer que es alcohólico.

[Castellà, parlant sobre les moxajas]:

- [Conchi]: Se pronuncia como una ‘x’ [ks], como ‘taxi’

- [Gemma]: Sí... y como coche!

[Julio Monje, 28.03.2008, tarda de divendres de la setmana de simulacres]:

- [Evgeny Pesotskiy]: ¿Has comenzado a corregir los simulacros?

- [Julio]: No, ni tansiquiera los tengo, ni tampoco sé quien los tiene...

- ...un altre dia...

- [Julio]: Siempre hay dos posibilidades, la buena y la mala.

[L’Antonio ens parla de l’importància de la simplicitat del procés a l’hora de fer un exercici]:

- A ver, es como quien 5x5 lo hace 5+5+5.. y quien hace directamente la multiplicación, que da 45..

- [Classe]: No... 25, no?

- Ai, si, si... véis, a este li pondrian un 10 por artista.

[Classe de mates, 11.15, hora del pati, tothom recull...]:

- [Òscar]: Qui ha dit que reculliu?

- [Albert Muñoz]: El rellotge!

- ...riures generals.

[Castellà]:

- [Gemma]: ¿No hay algun más examen?

- [Conchi]: No haber ningún examen más.

[Conferència del Francesc Mauri, geògraf/meteoròleg de TV3, 10/04/2008]

- Si, illes de la Polinesia... aquelles dels dominis d’Internet, Tobago per exemple. Amb un Rei que hi mano i uns que hi viuen.

- ...torn de preguntes...

- [Nena de 1er d’ESO]: Quan arribi la propera glaciació la nostra generació ja hauran mort tots, no?

- [Una altra, vergonya del col·legi]: És veritat que els pets de vaca contaminen?

- [Francesc]: Sí... com els nostres.

[Química]:

- [Parellada]: Fontanals, obvia tus comentarios.

[Matemàtiques, dues seguides]

- [Òscar]: Ho vareig dir!

- ...

- Avui no deixaré copiar a la minifitxa, perquè ja estic fart de que em prengueu el pèl que ja no me’n queda.

[Física, l’Àlex Batalerr diu quelcom incoherent, Julio obra la finestra, mira cap avall, i diu:

- Hay suficiente altura para tirarte, no? [Era un tercer pis]

- ...

- ...ambos dos...

[Català]:

- [Rosa Suriñach]: El conjunt d’alzines on el trobem?

- [Evgeny Pesotskiy]: Al bosc. [La respota correcta era alzinar, ouch!]

[Durant un examen de dibuix]:

- [Antonio]: El año pasado hubo gente que sacó un cero en selectividad.

- [Manuel Freire]: Per no fue culpa tuya Antonio...

- [Antonio]: Manu, ponte dos puntos más en el examen.

- ...durant el mateix examen...

- [Antonio]: Este examen lo he puesto facil para abrobar el curso y tal... per por ejemplo Marc Mestres cuando trabaje de camarero no necesitará el dibujo técnico para nada.

- [Marc Mestre]: Bueno, mejor trabajar de eso que de lo que trabajas tu de noche...

- [Antonio]: Y como sabes de lo que trabajo yo por la noche, ¿eh? Nunca te he visto de espectador.

[MªCarmen Gómez, 24/04/2008]:

- Ara que arriba l’estiu i comença a fer calor sobretot cuideu la vestimenta, una cosa clara: ¡No quiero ver ni tetas ni culos!. O sigui si porteu tirants o quelcom semblant poseu-vos alguna cosa a sobre... Eh, Dúnia i Neus!

[Rosa, a Català]:

- Una frase que s’utilitza molt col·loquialment: “Escapolir-se de l’escomesa”.

[Aureli, a primer hora del matí a filosofia]:

- Recordeu el que vam explicar ahir?

- ...tots riues...

- Tranquils, només és una forma de parlar.

[Conchi, correcció d’un exercici, comentari sobre un text, una columna d’un diari, sobre l’amor, l’amor gos-ama]

- [Conchi]: ¿Cuál es la postura del autor? [¿Es posible el amor?]

- [Evgeny Pesotskiy]: Sentado. [I realment el narrador del text estava sentat dins d’un bar].

[Matemàtiques]:

- [Clara Esteva]: Sortim per la finestra!

- [Òscar]: No, millor tira’t

[Filosofia, discussió sobre el “ser català”[:

- [Anna Vallejo]: Hi ha gent que se sent catalana i espanyola...

- [Aureli]: Aquest és esquizofrènic.

- ...sgueix la discussió, l’Aureli li pregunta a l’Anna Blanes [33]:

- Tothom qui viu a Catalunya és català?

- [Anna]: No.

- Aquí tenim una petit nazi.

A la miniolimpiada...

[En una cursa el segon i el tercer arriben igualats. Tots amb l’uniforme verd del col·legi]:

- [Rosa Suriñach]: Qui ha arribat segon?

- [Núria Armengol]: El de verd! [inconscientment]

- ...cap al final del dia ho va tornar a repetir el Vilagran.

[Últimes classes de dibuix tècnic]:

- [Antonio]: A ver, de distancias pueden haber infinitas preguntas o cuestiones. A ver, Anna [Vallejo], vamos a hablar de sus padres.

- ...

- ¿Para hallar la distancia, si hacemos un abatimiento, que pasa?... Un tortazo!, porqué estriáis todos en el suelo.

- ...repàs per les pau, els d’artístic són absents.

- [Antonio]: ¡Gracias a Dios! No estan los de artístico.

[Òscar, explicant espais vectorials]:

- 20 vectors són independents si 1 no és combinació lineal dels altres

- ...

- En l’espai si agafem tres vectors un quart sempre serà dependent.

- [Sira]: Llavors aquells 20 també, no?

- No, en un espai de 20 dimensions no.

Bueno... i fins aquí les frases de segon, potser es publicarà alguna més, però de contingut gràfic. Esperem que us hagin agradat.