De missatges esperançadors pel nou any me'n vénen molts. Des d'aquells que parlen de que guanyarà el Barça fins els que parlen de la crisis, tots fan un crit d'esperança per a un nou any i doncs seria de menys que jo fes un missatge d'esperança per aquest blog, per la nostre amistat, per el nostre futur, en definitiva una flama d'esperança pels nostres cors.
Volia posar algun text esperançador però la meva ment fosca només ha trobat textos negres amb missatges ocults, escrits que em fan plorar de tristesa quan són llegits. Així que millor fer com sempre, he escollit un element audiovisual per expressar el que vull dir.
dijous, 1 de gener del 2009
diumenge, 28 de desembre del 2008
Propòsit d'any nou
Cada nou any, nova temporada, nou curs… totes les noves etapes estan plenes de bons propòsits. I clar, l’equip de Rara-Auis no ens quedem curts i també tenim els nostres propòsits per aquest nou any!!!
Volem tornar a l’època d’esplendor d’aquest blog, que sigui més viu i que tingui amb una interacció més dinàmica amb els nostres pocs lectors, que mitjançant les mesures que portarem a terme, haurien de créixer exponencialment.
Després de la llarga discussió que hem mantingut s’ ha acabat decidint que lo millor que podem fer és actualitzar diàriament (vale, vale... cada dos o tres dies) aquest blog amb continguts de gran interès i que sens dubte no defraudarà a ningú. Si aconseguim aquest petit objectiu, segur que tot el que pugui venir després, vindrà rodat.
PD1: feliç dia dels Innocents.
L'aspecte del blog ha millorat
Sí | 10 (76%) |
No | 1 (7%) |
no ho he notat | 0 (0%) |
Molava més el de blogspot | 2 (15%) |
dijous, 25 de desembre del 2008
dimecres, 24 de desembre del 2008
Qui no recorda aquells vespres
Qui no recorda aquells vespres,
silenciosos i freds com les pedres,
on només la llar i la gent
poden escalfar l’hivern.
Qui no recorda el pessebre
on Jesús acabat de néixer
somriu
quan el pixaner fa un riu.
La neu a fora,
les persones a dintre,
a arribat l’hora
de que cantem a ritme.
Festa, familia i fortuna,
la que hem de celebrar
tots al voltant de la cuna.
gaudí toca ara.
L’hivern i el Nadal
venen quan més cal.
Bon Nadal a tothom i estudieu tant o més que jo
silenciosos i freds com les pedres,
on només la llar i la gent
poden escalfar l’hivern.
Qui no recorda el pessebre
on Jesús acabat de néixer
somriu
quan el pixaner fa un riu.
La neu a fora,
les persones a dintre,
a arribat l’hora
de que cantem a ritme.
Festa, familia i fortuna,
la que hem de celebrar
tots al voltant de la cuna.
gaudí toca ara.
L’hivern i el Nadal
venen quan més cal.
Bon Nadal a tothom i estudieu tant o més que jo
dimarts, 23 de desembre del 2008
Otra Navidad Más
Supongo que será una cosas inherente a la Navidad, el encontrarse con eternos clichés que se han ido formando a lo largo de los extensos años de la comercialización de la época navideña y, también, con los que uno adquiere a nivel personal.
Como cada año ésta época típicamente casera uno realiza actividades que hacen buena pareja con “casera”, tales como leer mientras se escucha música, estar sentado en la butaca con el reposapiernas extendido. Éste año, sin ir más lejos, en 4 días podría decir con casi total seguridad que he realizado todas las acciones que uno sabe que acabará haciendo. Ya he leído (un libro, nada mal para haber acabado de empezar), he escuchado música, me he extendido perezosamente en la butaca, he decorado el árbol de navidad y he tenido la oportunidad de recordar viejas, y también recientes, batallitas con personas próximas, pero que por circunstancias diversas últimamente hayan estado alejadas de mi. También, y esto es algo ya más personal, he tenido mi época de enfermedad, ésta que siempre se empeña en acompañarme en mis periodos no lectivos y que durante los lectivos solo hace amagos de aparecer para dar paso a unas días de nerviosa actividad. Suerte que la ingestión de compuestos varios inventados no hace mucho permiten a servidor olvidarse de vacaciones aun peores en cuanto a estados febriles. Y es que las repentinas bajadas de tensión que supone el aparcar de lado largos viajes matutinos en tren y el soportar temperaturas de clima tropical en aulas localizadas en clima pseudocontinental se acaban notando en todo, uno se relaja y sus defensas (a falta de una inyección intravenosa de vitamina C) también. Éste será también momento de reencontrarse con individuos que a falta de ganas o, en el mejor de los casos, de posibilidades de ver uno has visto desaparecer de su panorama de rostros diarios, rostros que se han sustituido por una cantidad mucho mayor de características faciales de la más diversa índole y procedencias. Facciones que en su mayoría nunca acabarán siendo familiares y serán iguales que cualquier otra aparición espontánea y accidental de un desconocido que camina por las calles comerciales con los brazos sobrecargados de compras navideñas en ésta época tan entrañable.
También es éste tiempo adecuado para hacer balances anuales o, según se prefiera, trimestrales, y haciendo el mío descubro que de forma inevitable esta navidad es como tantas otras, con regalos dados con antelación, antes incluso que el árbol de navidad aparezca en el salón, con temperaturas que cada vez se parecen más a las estivales (a las estivales de antes, claro, porqué si no ahora estaríamos como rebanadas de pan de molde incrustadas en una tostadora cuyas paredes calefactores son los edificios que tan densamente pueblan esta ciudad mediterránea), con la típica avalancha de lanzamientos videojueguiles (que por primera vez se ve reflejada tan pomposamente en nuestros paneles tontos, ya que las cajas cada vez pueblan menos casas), las infinitas tazas de té consumidas compulsivamente mientras se lee, y otras tantas cosas. Tampoco cambia el balance global, como siempre servidor se siente medianamente satisfecho con lo que ha hecho pero en las opiniones que recibe de sí no son para nada positivas y expresan de una manera o de otra una cosa tan propia de la educación primaria como “Necesita Mejorar. Pero sería injusto decir que nada cambia, sería contradecir a nuestra apreciada (con animadversión) Berta Cusó, y su fuente de inspiración, Heráclito. Panta Rei. Todo fluye en todas direcciones, a polos negativos y positivos, hacia un estado neutro y entrópico. Alguno de los cambios más notorios para la mayoría es la ausencia de unas verdaderas navidades en lo relacionado con lo lectivo y académico… una pena, la verdad, pero algunos afortunados se verán recompensados por esta actual privación. También, y esta vez también a nivel personal, tan solo mirando mi entrada en el antiguo blog, las cosas en lo emocional afortunadamente han cambiado, todo acompañado de alguna manera en los libros con los que me entretengo y disfruto, trágicos y serios el pasado año, satíricos e irreverentes ahora.
Y acabando este post carente de sentido alguno, y no siendo más que una expresión de tiempo perdido que tenía que haber sido destinado a interiorizar conceptos enunciados por personajes tan amigables como Weigerstrass o Euler servidor ser despide deseando a los extraños personajes que alguna vez leen este blog una FELIZ NAVIDAD Y UN PRÓSPERO AÑO NUEVO.
P.S. Una duda existencial... ¿No es la primera ley de la termodinámica una enunciación más exacta de la sentencia de nuestro colllllega Heráclito "Panta Rei"?
Como cada año ésta época típicamente casera uno realiza actividades que hacen buena pareja con “casera”, tales como leer mientras se escucha música, estar sentado en la butaca con el reposapiernas extendido. Éste año, sin ir más lejos, en 4 días podría decir con casi total seguridad que he realizado todas las acciones que uno sabe que acabará haciendo. Ya he leído (un libro, nada mal para haber acabado de empezar), he escuchado música, me he extendido perezosamente en la butaca, he decorado el árbol de navidad y he tenido la oportunidad de recordar viejas, y también recientes, batallitas con personas próximas, pero que por circunstancias diversas últimamente hayan estado alejadas de mi. También, y esto es algo ya más personal, he tenido mi época de enfermedad, ésta que siempre se empeña en acompañarme en mis periodos no lectivos y que durante los lectivos solo hace amagos de aparecer para dar paso a unas días de nerviosa actividad. Suerte que la ingestión de compuestos varios inventados no hace mucho permiten a servidor olvidarse de vacaciones aun peores en cuanto a estados febriles. Y es que las repentinas bajadas de tensión que supone el aparcar de lado largos viajes matutinos en tren y el soportar temperaturas de clima tropical en aulas localizadas en clima pseudocontinental se acaban notando en todo, uno se relaja y sus defensas (a falta de una inyección intravenosa de vitamina C) también. Éste será también momento de reencontrarse con individuos que a falta de ganas o, en el mejor de los casos, de posibilidades de ver uno has visto desaparecer de su panorama de rostros diarios, rostros que se han sustituido por una cantidad mucho mayor de características faciales de la más diversa índole y procedencias. Facciones que en su mayoría nunca acabarán siendo familiares y serán iguales que cualquier otra aparición espontánea y accidental de un desconocido que camina por las calles comerciales con los brazos sobrecargados de compras navideñas en ésta época tan entrañable.
También es éste tiempo adecuado para hacer balances anuales o, según se prefiera, trimestrales, y haciendo el mío descubro que de forma inevitable esta navidad es como tantas otras, con regalos dados con antelación, antes incluso que el árbol de navidad aparezca en el salón, con temperaturas que cada vez se parecen más a las estivales (a las estivales de antes, claro, porqué si no ahora estaríamos como rebanadas de pan de molde incrustadas en una tostadora cuyas paredes calefactores son los edificios que tan densamente pueblan esta ciudad mediterránea), con la típica avalancha de lanzamientos videojueguiles (que por primera vez se ve reflejada tan pomposamente en nuestros paneles tontos, ya que las cajas cada vez pueblan menos casas), las infinitas tazas de té consumidas compulsivamente mientras se lee, y otras tantas cosas. Tampoco cambia el balance global, como siempre servidor se siente medianamente satisfecho con lo que ha hecho pero en las opiniones que recibe de sí no son para nada positivas y expresan de una manera o de otra una cosa tan propia de la educación primaria como “Necesita Mejorar. Pero sería injusto decir que nada cambia, sería contradecir a nuestra apreciada (con animadversión) Berta Cusó, y su fuente de inspiración, Heráclito. Panta Rei. Todo fluye en todas direcciones, a polos negativos y positivos, hacia un estado neutro y entrópico. Alguno de los cambios más notorios para la mayoría es la ausencia de unas verdaderas navidades en lo relacionado con lo lectivo y académico… una pena, la verdad, pero algunos afortunados se verán recompensados por esta actual privación. También, y esta vez también a nivel personal, tan solo mirando mi entrada en el antiguo blog, las cosas en lo emocional afortunadamente han cambiado, todo acompañado de alguna manera en los libros con los que me entretengo y disfruto, trágicos y serios el pasado año, satíricos e irreverentes ahora.
Y acabando este post carente de sentido alguno, y no siendo más que una expresión de tiempo perdido que tenía que haber sido destinado a interiorizar conceptos enunciados por personajes tan amigables como Weigerstrass o Euler servidor ser despide deseando a los extraños personajes que alguna vez leen este blog una FELIZ NAVIDAD Y UN PRÓSPERO AÑO NUEVO.
P.S. Una duda existencial... ¿No es la primera ley de la termodinámica una enunciación más exacta de la sentencia de nuestro colllllega Heráclito "Panta Rei"?
divendres, 12 de desembre del 2008
Projecte sense acabar
Un projecte sense acabar... (que alguns ja vau veure) i dubto que el vagi a seguir fent (almenys no en la resta de l'any lectiu) i com que l'anava postejar si l'acabava us el deixo així (qui sap potser a l'estiu el segueixo i el podeu veure sencer XD), sinò que ho faci un altre o poseu-li imaginació i alguna cosa a la mà!
dimarts, 9 de desembre del 2008
Una tirada de dados nunca abolirá el azar
Benaventurats sigueu,
Discover Marlango!
LA TUMBA DE EDGAR POE
Como la eternidad lo transforma en Sí mismo
El poeta se yergue con la desnuda espada
Sobre un siglo aterrado por el que fue ignorada
La muerte que triunfaba en esa voz de abismo.
Vil sobresalto de hidra que al ángel oyó dar
Al habla de la tribu un sentido más puro,
En voz alta anunciaron el bebido conjuro
De una negra mixtura en un innoble mar.
La tierra sea hostil, la nube nos repruebe,
Si no esculpe con ellos nuestra idea un relieve
Que la tumba de Poe de su belleza invista.
Mole calma caída de un cataclismo oscuro,
Que este granito muestre para siempre su arista
A los vuelos de la Blasfemia en el futuro.
Stephané Mallarmé.
(títol també del poeta)
Sé que és molt fàcil copiar coses i fer entrades com a xurros, però hi ha tantes coses belles ja fetes i que desconeixem que no puc evitar dubtar que quelcom fet per mi pugui arribar a igualar res d'això.
Discover Marlango!
LA TUMBA DE EDGAR POE
Como la eternidad lo transforma en Sí mismo
El poeta se yergue con la desnuda espada
Sobre un siglo aterrado por el que fue ignorada
La muerte que triunfaba en esa voz de abismo.
Vil sobresalto de hidra que al ángel oyó dar
Al habla de la tribu un sentido más puro,
En voz alta anunciaron el bebido conjuro
De una negra mixtura en un innoble mar.
La tierra sea hostil, la nube nos repruebe,
Si no esculpe con ellos nuestra idea un relieve
Que la tumba de Poe de su belleza invista.
Mole calma caída de un cataclismo oscuro,
Que este granito muestre para siempre su arista
A los vuelos de la Blasfemia en el futuro.
Stephané Mallarmé.
(títol també del poeta)
Sé que és molt fàcil copiar coses i fer entrades com a xurros, però hi ha tantes coses belles ja fetes i que desconeixem que no puc evitar dubtar que quelcom fet per mi pugui arribar a igualar res d'això.
diumenge, 7 de desembre del 2008
Fent esbarjo.
Això no està mort XD, només que la gent que té més temps llliure no l'actualitza -.-. Jo ho hagués fet la setmana passada, però no volia "trencar" a un dels nostres comentaristes i vaig esperar pel següent més (durant la setmana l'he passat fent d'empollòn).
Aquest cop no us amargaré la vida amb les meves vivencies... així que uns quant enllaçoc uns videos i passeu-vos-ho bé.
Lanzamientos XBOX (bastant divertit).
Adaptaciones imposibles (una chorrada).
Una altra chorrada que deu ser falas (anglès).
"Sueisha la editorial responsable de la famosa revista Weekly Shonen Jump, realizó este año un tour alrededor de todo Japón como conmemoración del 40 aniversario de la revista y para ello emitió 3 ovas nuevos, uno de Dragon Ball (con la aparición de un hermano de Vegeta)..."
Es pot veure subtitulat (anglès) des de http://www.jumpland.com/animetour/index_en.html (oficial) fent una cosa rara (no ho he fet i tampoc he vist l'OVA) o anat a youtube o altre mitjans...
Jackie Chan/Street fighter
Fins un altre.
Aquest cop no us amargaré la vida amb les meves vivencies... així que uns quant enllaçoc uns videos i passeu-vos-ho bé.
Lanzamientos XBOX (bastant divertit).
Adaptaciones imposibles (una chorrada).
Una altra chorrada que deu ser falas (anglès).
"Sueisha la editorial responsable de la famosa revista Weekly Shonen Jump, realizó este año un tour alrededor de todo Japón como conmemoración del 40 aniversario de la revista y para ello emitió 3 ovas nuevos, uno de Dragon Ball (con la aparición de un hermano de Vegeta)..."
Es pot veure subtitulat (anglès) des de http://www.jumpland.com/animetour/index_en.html (oficial) fent una cosa rara (no ho he fet i tampoc he vist l'OVA) o anat a youtube o altre mitjans...
Jackie Chan/Street fighter
Fins un altre.
divendres, 21 de novembre del 2008
Coses que han anat passant...
Ei! Què tal va tot gent? Bé, espero...
Ja feia moltissim que no escrivia (per una raó o una altra els meus posts igual, potser perquè no m’agrada escriure gaire, o moltes altres raons...) i ara per un desig espontani m’han vingut ganes, encara que no pas inspiració...
Ja fa un temps que va començar aquest nou curs, diferent dels anteriors, i de mica en mica s’han anat veient detalls de com serà en el futur. Han aflorat diferències entre les persones, formes diferents d’afrontar les coses, sobre tot, això últim, és degut a què el que fa cadascú és molt diferent. Diferències que haurien d’enriquir a tots quan es trobessin però que alguns cops ja han despertat algun enfrontament, a vegades per la incomprensió, el no posar-se en el lloc de l’altre persones. Però el que si que és cert és que no tothom busca el mateix en el que s’ha posat a fer. El que seria desitjable és que amb el temps aquesta comprensió que falta aparegués i ajudés una mca a tothom.
Jo a nivell personal per sort he superat la por del principi, perquè desconeixia el que m’esperava, però he vist que el més important és confiar en el que fas, sobretot intentar-ho i el que hagi de sortir, acabarà sortint, potser no brillantment, però suficient per superar aquest primer any d’adaptació encara que sigui apurant una mica...
També és interessant trobar-te amb una gran quantitat de gent semblant a tu quan potser pensaves que no era així, que eres un individu únic i a més amb una gran diferència, però no, per coses de la vida t’acabes trobant en un espai on quan sents parlar la gent és com si t’estigués representant, fins a cert punt clar.
Clar que també en això hi han diferències... gent que s’ha trobat amb què el com està treballant no té res a veure amb com ho feia fins ara, o altres, aquí em puc posar com a exemple, que estan fent lo mateix, amb uns pocs matissos com pot ser la dificultat o el poc tracte personalitzat... però al cap i a la fi molt semblant.
Una altra cosa que canvia és que si fins ara es vivia en com a màxim dos ambients (com podien ser el cole i el club esportiu, o alguna acadèmia i coses per l’estil) ara et trobes que has de compaginar bastants més... universitat, amb els grupets que es formen etc, esports, velles amistats, les amistats que anteriorment eren de la categoria anterior i ara ja no se sap el que són.... etc. I potser si no es fa amb seny un s’acaba trobant en mig de tots però sense implicació a cap i amb la sensació de no pertànyer a cap lloc ni ambient.
I acabant amb aquesta exposició de pensaments inconnexos dir que no sé quin dia de març és el concert de Megadeth, Judas Priest i Testament a Badalona.
Salut i ànims a tothom!
Ja feia moltissim que no escrivia (per una raó o una altra els meus posts igual, potser perquè no m’agrada escriure gaire, o moltes altres raons...) i ara per un desig espontani m’han vingut ganes, encara que no pas inspiració...
Ja fa un temps que va començar aquest nou curs, diferent dels anteriors, i de mica en mica s’han anat veient detalls de com serà en el futur. Han aflorat diferències entre les persones, formes diferents d’afrontar les coses, sobre tot, això últim, és degut a què el que fa cadascú és molt diferent. Diferències que haurien d’enriquir a tots quan es trobessin però que alguns cops ja han despertat algun enfrontament, a vegades per la incomprensió, el no posar-se en el lloc de l’altre persones. Però el que si que és cert és que no tothom busca el mateix en el que s’ha posat a fer. El que seria desitjable és que amb el temps aquesta comprensió que falta aparegués i ajudés una mca a tothom.
Jo a nivell personal per sort he superat la por del principi, perquè desconeixia el que m’esperava, però he vist que el més important és confiar en el que fas, sobretot intentar-ho i el que hagi de sortir, acabarà sortint, potser no brillantment, però suficient per superar aquest primer any d’adaptació encara que sigui apurant una mica...
També és interessant trobar-te amb una gran quantitat de gent semblant a tu quan potser pensaves que no era així, que eres un individu únic i a més amb una gran diferència, però no, per coses de la vida t’acabes trobant en un espai on quan sents parlar la gent és com si t’estigués representant, fins a cert punt clar.
Clar que també en això hi han diferències... gent que s’ha trobat amb què el com està treballant no té res a veure amb com ho feia fins ara, o altres, aquí em puc posar com a exemple, que estan fent lo mateix, amb uns pocs matissos com pot ser la dificultat o el poc tracte personalitzat... però al cap i a la fi molt semblant.
Una altra cosa que canvia és que si fins ara es vivia en com a màxim dos ambients (com podien ser el cole i el club esportiu, o alguna acadèmia i coses per l’estil) ara et trobes que has de compaginar bastants més... universitat, amb els grupets que es formen etc, esports, velles amistats, les amistats que anteriorment eren de la categoria anterior i ara ja no se sap el que són.... etc. I potser si no es fa amb seny un s’acaba trobant en mig de tots però sense implicació a cap i amb la sensació de no pertànyer a cap lloc ni ambient.
I acabant amb aquesta exposició de pensaments inconnexos dir que no sé quin dia de març és el concert de Megadeth, Judas Priest i Testament a Badalona.
Salut i ànims a tothom!
un dia com avui del 1877 thomas edison inventà el fonògraf
Aquest blog està per jubilar-se, però el fet d'actualitzar per dir això d'alguna manera ja es contradiu amb la mateixa idea ja que queda demostrat que algú segueix escrivint, i encara que sàpiga que poca, molt poca, gent ho llegirà sempre va bé escriure alguna cosa, per treure-li la pols al web, ja m'enteneu. El cas és que, considerant com estan les pensions, el millor serà que segueixi en funcionament i així li estalviem l’haver de demanar ajudes socials i tota la resta.
Escric des dels ordinadors de la biblioteca de la pompeu, així que ara vosaltres segurament estareu fent classe, campana o tot alhora (com es deu fer això?)(l'ori deu estar a caseta). Ja he acabat les classes però haig de fer un treball sobre un llibre la mar de maco i avorrit per igual i he decidit quedar-me per aquí... i encara no he esmorzat! Bé, vaig a seguir amb el treball.
Aps, aquí ve el tema "subliminat" del post i que ja vaig comentar amb l'Eugeny, fem alguna cosa aquest cap de setmana? propostes? cine, bars, acabar xerrant a la plaça rovira fins les tantes...? (això últim evitem-ho, si us plau).
A cuidar-se
Escric des dels ordinadors de la biblioteca de la pompeu, així que ara vosaltres segurament estareu fent classe, campana o tot alhora (com es deu fer això?)(l'ori deu estar a caseta). Ja he acabat les classes però haig de fer un treball sobre un llibre la mar de maco i avorrit per igual i he decidit quedar-me per aquí... i encara no he esmorzat! Bé, vaig a seguir amb el treball.
Aps, aquí ve el tema "subliminat" del post i que ja vaig comentar amb l'Eugeny, fem alguna cosa aquest cap de setmana? propostes? cine, bars, acabar xerrant a la plaça rovira fins les tantes...? (això últim evitem-ho, si us plau).
A cuidar-se
Subscriure's a:
Missatges (Atom)