Excusa

Després d'haver acabat el "mode exàmens" i la temporada de desestrès amb la que ve acompanyada (per alguns més llarg que altres). Ara, ja tocaria tornar a actualitzar, a intentar que el blog fós el que va arribar a ser en certes temporades.
Tot i això, jo el que vinc a dir és que ara toca posar (almneys un servidor) el "mode vacances", que ve a ser: "tinc temps, coses a posar però em fa pal..." així que s'anirà actualitzant de tant en tant, no el deixarem tan abandonat com ha estat últimament, o això esperem.
Bé doncs, jo ja he fet el meu deure d'actualitzar amb una petita entrada, sense res interessant realment... i li passo el testimoni a un altre.

Gràcies als fidels de Rara-Auis i sentim les molèsties que hem causat (si algú durant aquest temps s'ha molestat a entrar tot il·lusionat pensant que hi hauria coses xules "de cultura general per..." i ha vist que no hem actulitzat)

Esperançador

De missatges esperançadors pel nou any me'n vénen molts. Des d'aquells que parlen de que guanyarà el Barça fins els que parlen de la crisis, tots fan un crit d'esperança per a un nou any i doncs seria de menys que jo fes un missatge d'esperança per aquest blog, per la nostre amistat, per el nostre futur, en definitiva una flama d'esperança pels nostres cors.

Volia posar algun text esperançador però la meva ment fosca només ha trobat textos negres amb missatges ocults, escrits que em fan plorar de tristesa quan són llegits. Així que millor fer com sempre, he escollit un element audiovisual per expressar el que vull dir.