Hotel Florida disposa de gimnàs per als seus hostes

[Entrada publicada originalment a Hotel Florida] Sempre recordaré les paraules que em digué un professor de literatura catalana un tan estrambòtic mentre sortíem de la classe després d'haver fet l'examen de la seva assignatura: "escriure és com anar al gimnàs -deia- si entrenes amb constància, bé, però, en el moment que no exercites i deixes passar el temps, costa molt recuperar allò que havies aconseguit". Aquestes paraules varen coincidir de forma casual amb la meva visita més o menys constant al gimnàs del barri, així que vaig poder reconèixer fàcilment el que deia a través de la meva experiència. Des de llavors sempre he procurat escriure amb regularitat, aquí i allà, ara una història, ara un assaig... Per sort meva la carrera d'Humanitats m'ha brindat durant quatre anys l'oportunitat d'enfrontar-me al paper en blanc dia sí, dia també. Així doncs, qualsevol pràctica o treball m'obligava a exercitar els bíceps gramaticals o el tronc superior lèxic. Depenent de l'extensió del treball i el temps que disposava per realitzar-lo em preparava un horari on predominaven exercissis de resistència, si el treball era llarg però disposava de temps, o de força explosiva, en aquells casos en què el temps se'm tirava a sobre malgrat l'extensió no fos gaire preocupant. Sobretot en aquest últims exercissis vaig ser temptat pel dopatge: què és més fàcil que apropiar-se d'allò que un altre ha escrit i presentar-ho com a propi? Tanmateix, inflar un escrit a base de pastilles i pols màgica mai va ser una opció. Ara bé, la carrera ja arriba al seu final i malgrat encara em quedin pàgines per escriure abans no em pugui auto nomenar humanista, començo a veure que durant els anys pròxims no disposaré d'un lloc tan idoni com ho va ser la universitat per posar en pràctica l'escriptura, ja sigui acadèmica o creativa. És per això que emprenc una altre aventura bloguera. Bloguer? Blogueriana? No, massa verdaguerià. Blogueril? Uf, castellanisme. Vaja, caldrà que m'apunti a un gimnàs.

Un nou membre de la blogosfera ha nascut

He creat un altre bloc per fer una mica el que vaig estar fent aquí fa anys però sense tots vosaltres-colla-de-pesats. No, és broma. Tinc un nou bloc potser més personal, sobre coses que probablement no penjaria aquí. De totes maneres aniré lincant les entrades que em puguin semblar compatibles entre els dos. Es diu Hotel Florida, guaiteu-lo

La erra 'falsa' en els doblatges de personatges russoparlants a les pel·lícules

Avui, i després de molt de temps, escriuré sobre un descobriment científic de primer ordre que acabo de fer. Des de que visc aquí m'he preguntat per què quan a una pel·lícula es volia imitar l'accent que tindria un rus parlant en castellà s'exageraven fins l'extrem les erres. Aquest error sobretot es dóna en pel·lícules que són doblades de l'anglès, així que he pensat que, probablement, seria un bon lloc on buscar la resposta.

L'ordre que seguirien el castellà, el rus i l'anglès si els classifiquèssim en una escala que mesurés la força amb la qual es pronuncia la erra, de menor a major, seria: anglès->rus->castellà. Si mai coneixeu un rus que estigui aprenent el castellà observareu que li costarà pronunciar mots com 'carretera' o 'ràpid' i que, en general, l'accent que tindran no s'assemblarà al que haureu vist a les pel·lícules.

Així, si anem a la versió original, veurem que, efectivament, les erres sonaran més fortes en els personatges rusoparlants que els angloparlants, la qual cosa és lògica si mirem l'ordre que he establert abans respecte la força de les erres.

Després, aquesta pel·lícula arribarà a un doblador espanyol que fent un parel·lelisme ràpid i sense gaire coneixement de causa farà que els personatges d'origen rus pronunciïn les erres amb més força que els personatges castellanoparlants. I, si tornem altra vegada a l'escala de forces de la erra, veurem que aquí sí que es comet un error.

Les causes del desconeixement seran diverses: falta de presència russoparlants a Espanya fins una època recent i així el coneixement de l'accent que tenen parlant castellà, la falta de coneixement del rus en sí, i altres.

Cal dir, també, que jo, sincerament, si hagués de fer parlar un personatge amb accent castellà en rus, no tindria ni idea de com fer-ho, per les mateixes raons que he esmentat abans.

Mjölnir

Ara ja no hi ha cap diferència...
I el tio de la foto li ha tocat per ser dels primer a google (fent referència a certa discussió)

Ninja

Ninja "low poly"a lo jocs dels noranta.

Olaf Quimby II

Un fragment divertidíssim de La luz fantástica, el segon llibre de la cèlebre saga Mundodisco, sobre el perill de la literalitat de les figures poètiques

La descripción escrita rara vez es completamente precisa, y durante el reinado de Olaf Quimby II como patricio de Ankh se aprobaron algunas leyes en un intento decidido de poner fina a ese tipo de cosas y hacer que los informes fueran un poco más verídicos. Así, si una leyenda hablaba de un célebre héroe y decía que "todos los hombres admiraban sus proezas", cualquier bardo que apreciase su vida añadiría rápidamente "excepto un par de personas en sy pueblo natal que le consideraban un mentiroso, y un montón de gente más que en vida había oódp hablar de él". Los símiles poéticos quedaban estríctamente limitados a afirmaciones como "su poderoso corcel era veloz como el viento en un día bastante tranquilo, pongamos Fuerza Tres", y cialquier comentario a la ligera sobre una amada con un rostro capaz de hacer botar mil barcos debía ir respaldado por pruebas de que el objeto del deseo tenía sin lugar a dudas cara de botella de champán.
Al final, Quimby fue asesinado por un poeta descontento durante un experimento realizado en los terrenos del palacio para demostrar la discutida precisión del proverbio "La pluma es más poderosa que la espada", y en honor a él se acordó añadir, "sólo si la espada es muy pequeña y la pluma muy afilada".

escrit per Terry Pratchett

Elemental, mi querido Watson

L'altre dia a casa es va espatllar el receptor de satèl·lit per la televisió. No hi havia ni so ni imatge, psero en si la resta funcionava. Intenta-lo arreglar, mirant els menus, les propietats, configuració de pantalla, canals, satèl·lit... apagant i encenent el receptor (no l'aparell ), mirant la guia de usuario i res.

En definitiva seguint els passos representats (cortesia de xkcd i de l'altre autor que no s'hi passa gaire, guinyo, guinyo ).

Finalment (molt finalment)... el vaig conseguir arreglar de la forma que t'aconsellen els de senyorets de les asistències tècqniques. REINICIANT, Elemental.

real pixel coding

Bàsicament programar amb photoshop (¡Con lo que tengas más a mano!), si algú vol saber una mica més http://www.iquilezles.org/

Narwhals

La realpolitik

Barack Obama's amazingly consistent smile from Eric Spiegelman on Vimeo.